Grècia i Roma són dues de les grans civilitzacions pilars per a la cultura occidental. La forma de govern, la cultura, la forma d'organització, les seves lleis, la política i les diferents disciplines que van desenvolupar segueixen sent referència per a la vida actual.
El paper de cada ciutadà, tant homes com dones, ens diu molt sobre l'organització i la cosmovisió de les cultures Una de les situacions més reveladores està en el rol de la dona. Les diferències entre la dona grega i romana són notables i interessants.
Coneix les diferències entre la dona grega i la dona romana
Des de la infància i fins a la seva vellesa, les dones tenien un lloc molt delimitat en ambdues cultures. Els drets i les obligacions que caracteritzaven la vida de les dones gregues i romanes són diferents, encara que hi ha coincidències en alguns aspectes.
Si bé hi va haver una evolució social i tecnològica, sobretot a l'imperi romà, que va diferenciar entre la dona grega i la dona romana, el cert és que en termes generals les dones van tenir rols molt determinats a allò llarg de l?auge i caiguda de cadascun d?aquests imperis. Coneguem les diferències entre la dona grega i romana.
1. Poder polític
A l'antiga Roma i Grècia, les dones no tenien poder polític És a dir que en cap de les dues cultures podien votar ni aspirar a càrrecs públics.No obstant a Roma hi havia dones lliures, que en haver nascut com a tals, aspiraven al títol de ciutadanes.
En canvi a Grècia, les dones no tenien cap dret. Estaven considerades al mateix nivell que els esclaus i igual que ells, pertanyien sempre a algun home. Primer els seus pares, després el seu marit i en cas de morir aquest, els seus fills.
2. Educació
L'educació va ser una de les notables diferències entre la dona grega i romana. A l'antiga Roma, les dones estudiaven durant els primers anys de vida, fins als 12 anys La seva educació era igual a la dels nens, és a dir que se'ls ensenyava el mateix.
D' altra banda a Grècia les nenes tenien una educació marcadament diferenciada dels nens. Estava totalment enfocada a la feina de casa de mare i esposa, per la qual cosa se'ls ensenyava a teixir, filar, ballar i també sobre música.Les seves pròpies mares feien de tutores, ja que elles no anaven mai a l'escola.
3. Matrimoni
El matrimoni era un esdeveniment transcendental per a la dona de Grècia i Roma. Quan les dones romanes contraien matrimoni, obtenien una posició social superior Formaven part de les decisions del seu marit i les més riques podien tenir esclaus per atendre els assumptes de la casa .
No obstant això, les dones de Grècia no gaudien d'aquests beneficis. Després d'un acord previ amb el seu pare, el matrimoni era arreglat i la dona deixava de pertànyer al seu pare per pertànyer al seu marit. Es feia càrrec dels fills i de la casa, però no tenia cap mena de veu o capacitat d'intervenció en decisions.
4. Maternitat
Les dones romanes i gregues estaven destinades principalment a la procreació. D'una banda, les dones romanes que tenien una posició econòmica privilegiada, tenien esclaus que, entre altres coses, es feien càrrec també dels seus fills.
Però si la dona romana no era acabalada, llavors es feia càrrec ella mateixa. A les dones els ensenyaven activitats pròpies de la vida matrimonial. Una cosa molt semblant passava amb les dones a Grècia, criaven i educaven els fills per preparar-los com a força de treball
5. Activitats productives
Les dones podien exercir algunes activitats productives. Com ja es va esmentar, les dones romanes d' alt bressol no feien res elles mateixes, ni tan sols vestir-se. La resta de les dones filaven i teixien com a cosidores o treballaven al camp.
De les diferències entre la dona i grega i la romana, aquesta és una de les més notòries. La majoria de les dones, des de la infància i fins al matrimoni, no feia cap mena de treball productiu ja que tot estava enfocat a la criança, la cura de l'espòs i de la casa.
6. Activitats culturals i socials
A la vida cultural de Grècia i Roma es desenvolupaven diverses activitats. Les dones de Roma solien tenir una vida social activa, podien sortir a trobar-se amb amigues i acudir als banys amb el mer propòsit de socialitzar. També acudien a esdeveniments recreatius i culturals.
D' altra banda les dones gregues no podien participar ni ser espectadores d'esdeveniments socials ni culturals. Fins i tot les més adinerades, no tenien accés a aquests actes, fins i tot si aquests esdeveniments es realitzaven a casa seva.
7. Activitats religioses
La religió és un dels aspectes fonamentals de la vida de la cultura grega i romana. D'una banda, la vida religiosa a Roma comptava amb una gran participació de les dones, tret d'alguns llocs on es demanava que fos limitada. Existia el sacerdoci de les vestals, per exemple.
Les dones que exercien aquest sacerdoci renunciaven a contraure matrimoni ia tenir fills, a canvi d'estar dedicades a estudiar ia ocupar-se dels ritus religiosos Les dones gregues també tenien participació en la vida religiosa ja que pràcticament era l'única activitat, fora de casa, que els era permesa.
8. Aspecte personal
L'aspecte personal era important per a les dones de Grècia i Roma. En tots dos casos hi havia una cura especial a l'aspecte físic. Tenien maquillatge i vestimentes especials, sobretot per fer notar el seu ofici o situació econòmica.
En ambdós casos era mal vist que el vestidor fos molt extravagant. Però al llarg de la història de cadascun dels imperis, hi va haver diverses modes i canvis al vestidor. Portaven joies, braçalets i anells.
9. Prostitució
En la cultura grega i romana existia la prostitució. D'una banda a Roma, les prostitutes estaven dividides en tres categories: meretrius, delicites i patrícies. Totes havien d'estar incloses en un registre públic.
D' altra banda a Grècia la figura de la prostituta era en termes generals per una banda la concubina, la prostituta i la hetera, que a més dels seus serveis sexuals, era una dona culta i amb una educació superior fins i tot que qualsevol de les dones en matrimoni.
10. Dones destacades
Malgrat les restriccions que hi havia per a les dones, n'hi va haver algunes de molt destacades. D'una banda a Roma va ser coneguda Hortensia, que va destacar com una gran oradora i el seu discurs davant dels membres del segon triumvirat va ser memorable. Faustilla va ser una prestadora que també va prendre rellevància a Roma.
D' altra banda a Grècia hi va haver també grans dones com Teano, matemàtica esposa de Pitagóras, Agnocide, la primera metge a Grècia, Hipàtia, notable matemàtica i Ferenice que desafio les estrictes regles sobre l'assistència de dones a esdeveniments culturals.