Arturo Pérez-Reverte és un escriptor i periodista d'origen espanyol, el treball del qual ha estat guardonat i reconegut a nivell mundial, val un lloc dins de la Reial Acadèmia Espanyola. Va començar la seva carrera sent corresponsal de notícies de guerra en nacions amb conflictes armats, però també ha estat reconegut per les seves obres: 'Les aventures del capità Alatriste' i 'la trilogia de Falcó'.
Millor cites i frases d'Arturo Pérez-Reverte
Com a forma d'homenatge a la feina i la tasca en el camp periodístic i literari, hem portat una recopilació amb les millors frases d'Arturo Pérez-Reverte.
1. Els homes solen creure que els ulls de les dones belles tenen alguna cosa a dins, i sovint s'equivoquen.
La bellesa exterior no sempre està a to amb la interior.
2. És un greu error mirar el passat amb els ulls del present.
El passat té les seves pròpies vivències.
3. Cadascú té el diable que es mereix.
Totes les persones tenim alguna cosa fosca per amagar.
4. Per molt que vencis, sempre al final hi ha algú que et derrota, sempre hi ha un Rocroi, per més que triomfes sempre hi ha un iceberg esperant el Titanic.
El fracàs és part de la vida.
5. La Història demostra que la raó és de qui té el coratge de sostenir-la.
Sempre cal lluitar quan es té la raó.
6. L'agradable dels llocs on un recala depèn, especialment, de les persones que hi treballen i li donen caràcter.
És agradable trobar persones encantadores i interessants.
7. No era l'home més honest ni el més piadós, però era un home valent.
La valentia en una persona és digna d'alabar.
8. Els llibres són portes que et porten al carrer, deia la Patrícia. Amb ells aprens, t'eduques, viatges, somies, imagines, vius altres vides i multipliques la teva per mil.
Llegir es transforma en una aventura sense límits.
9. Creuava el carrer quan va comprendre que no li feia res arribar a l' altra banda.
La vida comença a tenir sentit quan ja tenim el valor de seguir endavant.
10. Davant la infàmia és vil guardar silenci, i és digne rebel·lar-se i combatre-la.
És de gran lluitar i combatre alguna ofensa o greuge.
11. L'atzar té molt mala llet i moltes ganes de broma.
La derrota o el triomf.
12. Hi ha gent que somia i es queda quieta, i gent que somia i fa realitat allò que somia, o ho intenta.
No només n'hi ha prou de somiar, sinó de lluitar per convertir-lo en realitat.
13. No quedava més remei que jugar la partida amb les nou cartes que el burleta destí acabava de posar-li a les mans, encara que fossin pèssimes.
No importa les circumstància que ens posa la vida, sempre cal lluitar.
14. Els humans ens hem protegit d'aquesta fredor, ens hem envoltat d'una sèrie d'amortidors, intentant sobreviure físicament i intel·lectual davant el fet que som insectes sota la bota dels déus.
L'home és gran davant Déu, encara que busca la manera d'empetitir-se.
15. No passa res, fa milions d'anys que moren els éssers humans.
La mort és el destí que tot ésser humà té, ningú se n'escapa.
16. És un bon recordatori: recorda que ets mortal.
A vegades vivim de manera desenfrenada ja que ens creiem immortals.
17. Crec a les pedres velles i als quadres foscos i als capvespres vermellosos sobre el mar. I en parelles joves que es fan un petó. I crec en algunes altres coses que no us explicaré mai.
La vida és plena de coses belles.
18. La rebel·lia és l'únic refugi digne de la intel·ligència davant de la imbecil·litat.
És bo revelar-se davant d'una cosa que no ens agrada.
19. L'única salvació possible rau en dues paraules: educació i cultura.
El coneixement és fonamental, fa gran el més petit.
20. Totes les inquisicions, sense distinció, es basen en el principi de la delació i la covardia social.
L'acusació i la por contribueixen a fer actes infames.
21. Sense cultura (em refereixo a cultura de veritat, a educació ia lucidesa) no hi ha futur possible.
Sense estudis no hi ha futur.
22. Sempre desconfio de qui no té (o diu que no té) enemics. Caminar és triar. Escollir és arriscar-se. Arriscar-se és barallar.
Sempre hi ha al nostre voltant persones que no els simpatitzem.
23. El llenguatge es basa en moltes pautes masclistes i ha de canviar.
Al món hi ha moltes idees que perjudiquen les dones ja que la societat és molt masclista.
24. El vell no és contemporani perquè és ridícul o fa el pallasso, però per altra banda tens un avantatge: una llarga vida, una experiència, una lucidesa que et donen els anys… una mirada.
La vellesa té el seu encant.
25. La vida és molt traïdora.
La vida és plena d' alts i baixos moments.
26. Escric novel·les per recrear la vida a la meva manera.
Les històries que narren les novel·les són realitats de qui les escriu.
27. Desconfieu sempre les vostres mercedes de qui és lector d'un sol llibre.
Aquella persona que té una sola manera de pensar és digna de desconfiar.
28. L'heroisme aliè sempre commou una barbaritat.
Lluitar contra l'atrocitat és qüestió de gosadia.
29. Crec que Espanya no deu demanar perdó. Per què? Es tracta d'una altra Espanya.
Demanar perdó és una acció que molt pocs fan.
30. Es van barrejar un món terrible i un de bell. És una història de la qual podem estar horroritzats i orgullosos alhora.
El món és un lloc on el bo i el dolent conviuen mútuament.
31. Mai et vas preguntar com veu el món la gent sense diners oi? Com obre cada matí els ulls i s'enfronta a la vida.
Encara que la riquesa pot embogir, també ajuda a tenir una vida millor.
32. Camins que, malgrat els consells de la més elemental prudència, és impossible defugir quan s'ofereixen a la vista. Quan tempten amb respostes a preguntes mai formulades abans.
Encara que ens adverteixen d'alguna cosa, mai no en fem cas.
33. Fugir només serveix per morir cansat i sense honra.
Fugir dels problemes no és la solució.
34. A cada instant es posa a zero el comptador, i l'ésser humà té un do meravellós: l'oportunitat de començar, i tornar-ho a intentar.
Cada dia, cada moment, és una nova oportunitat per començar.
35. És el dubte el que manté jove la gent. La certesa és com un virus maligne. Et contagia de vellesa.
La incertesa fa que les coses adquireixin més entusiasme.
36. Els herois passen pel nostre costat sense que hi reparem. S'asseuen a la terrassa d'un bar, se subjecten a la barra del metro o fan la cua a l'oficina de l'atur, com tants.
En tot moment hi ha herois que no mirem.
37. En un món on l'horror es ven com a art, on l'art ja neix amb la pretensió de ser fotografiat, on conviure amb les imatges del patiment no té relació amb la consciència ni amb la compassió, les fotos de guerra no serveixen per a res.
El patiment, la consternació i la por, per desgràcia, viuen en aquest món.
38. Ens fem fotos, no per tal de recordar, sinó per completar-les després amb la resta de les nostres vides. Per això hi ha fotos que encerten i fotos que no.
Sempre volem viure en el passat.
39. Conéixer la Història, els seus mecanismes d'anàlisi, de comprensió, et dóna la saviesa del tauler.
Conèixer tot el que ens envolta ens ajuda a entendre millor la vida.
40. Crec en diverses coses.
Les persones posem la nostra creença en diverses coses alhora.
41. Hi ha gent entestat a construir obres literàries, aqüeductes o catedrals amb la intenció de perviure. Estan equivocats.
El nostre record perdura només quan hi hagi persones que ens enyoren.
42. Ningú que camini pel món i hagi vist de debò l'ésser humà en situacions extremes pot creure que l'ésser humà és homogeni, blanc o negre.
L'home sap resistir qualsevol situació per més difícil que sigui.
43. Quan tens certa trajectòria, els teus lectors, els teus oients i espectadors, l'enemic és una altra cosa.
Sempre hi ha moments en què la felicitat no és completa.
44. Jo no tinc ideologia, amic meu. Jo el que tinc és biblioteca.
Els llibres són els millors mestres.
45. Una biblioteca no és un conjunt de llibres llegits, sinó una companyia, un refugi i un projecte de vida.
El coneixement s'adquireix a través dels llibres.
46. L'espanyol és històricament un fill de puta.
Una crítica cap a l'actuar d'alguns espanyols.
47. Els bons enemics et mantenen despert.
És bo estar alerta en tot moment.
48. Em dol Amèrica Llatina en general i Mèxic és una manifestació més del que és Colòmbia o Veneçuela.
Llatinoamèrica està passant per moments difícils i Arturo Pérez n'està al corrent.
49. Cada època té el moment. I la gent. La meva va acabar fa temps, i jo detesto els finals perllongats. Fan perdre les maneres.
Tot té el seu temps.
50. A més de precaució i reserva, cautela significa astúcia.
Cal ser perspicaç en tot moment.
51. Però el temps passa i dura. I hi ha un moment en què s'estanca tot. Els dies deixen de comptar-se, l'esperança s'esvaeix…
Hi ha dies en què tot es veu negre.
52. Al final ho derroten sempre.
La derrota és part de cadascun de nos altres.
53. Amb homes íntegres poden guanyar-se batalles, però no governar regnes.
Fa referència als governs corruptes que existeixen al món.
54. Qui mata de lluny cap lliçó extreu de la vida ni de la mort.
Molts es veuen obligats a disparar a mort dins de les guerres. No perquè ho vulguin fer.
55. Morts els déus, la religió i el cristianisme, tenim una nova religió. Hem canviat l'humanisme per l'humanitarisme, som filantrops.
La capacitat que tenen els éssers humans de sentir afecte, comprensió i solidaritat envers els altres. Aquesta és la veritable religió.
56. Tan perillós pot ser un estúpid il·lustrat com un catet a qui la intel·ligència no serveix per deixar de ser-ho.
Una persona que es cregui superior per tenir algun coneixement, en el fons no és gens intel·ligent.
57. Sense Història no hi ha possibilitat d'emprendre el present. No et pots moure pel present, no hi pots actuar.
Tots tenim una història que ens precedeix.
58. L'oportunisme polític ja es dóna a la Constitució de Cadis. És desolador veure com l'espanyol repeteix els errors, com es carrega el que se li posi al davant.
L'home sempre ensopega amb la mateixa pedra.
59. Jo neixo a Cartagena, una ciutat a la vora del Mediterrani amb més de tres mil anys d'història. I neix en una biblioteca, a la del meu avi, on hi ha les històries d'aquest mar.
Sobre la seva infància i la seva primera aproximació al món de la literatura.
60. La Independència als països de Llatinoamèrica va ser un gran frau del qual van ser víctimes les classes més desafavorides.
A la guerra, les víctimes són les que perden més.
61. És molt fàcil ser heroi envoltat de gent que t'aclama, el més difícil és ser-ho en solitud, quan l'únic testimoni és el coratge, l'honor, el valor.
És agradable el reconeixement dels altres, però el nostre de vegades no ho és.
62. Jo sempre recomano esperar.
L'espera cansa i fastigueja, però és la millor opció.
63. Jo he vist gent que em protegia en una guerra al matí i cremava cases i violava dones a la nit.
Hi ha persones que actuen d'una manera quan són al nostre costat i d'una altra manera quan donem l'esquena.
64. Tot és més simple: jo escric, tinc una biblioteca i navego. Aquesta és la meva vida, en tinc prou i em sobra. Pretendre universalitats, transcendèncias, reconeixements…
És important que allò que fem realment ens agradi.
65. Crec en els qui tota la seva vida procuren pensar com a grecs, lluitar com a troians i morir com a romans.
Els qui viuen la seva vida al màxim, són els que val la pena conèixer.
66. Qui mata de lluny no prova el braç ni el cor ni la consciència, ni crea fantasmes que després aniran de nit, puntuals a la cita, durant la resta de la seva vida.
Hi ha moltes maneres de matar.
67. Mentre hi ha mort -va apuntar- hi ha esperança. - És una altra cita? - És un acudit dolent.
La mort és part de la vida.
68. Imatges que el temps posa al seu lloc, atribuint a unes el seu autèntic significat, i negant-ne d' altres que s'apaguen soles, igual que si els colors s'esborressin amb el temps.
La memòria no és eterna.
69. Aquí no hi va haver guillotines per a bisbes, reis i aristòcrates; aquí sempre s'hi ha afusellat i de manera equivocada.
La història demostra que hi va haver una increïble impunitat per als culpables de les altes esferes i els religiosos.
70. Cosa que prova una certesa del vell reporter: els morts sens dubte són morts; però els vius no sempre són el que semblen.
Les coses sempre tenen dues cares.
71. Crec que a l'actualitat l'única llibertat possible és la indiferència. Per això continuaré vivint amb el meu sabre i el meu cavall.
Per desgràcia, la indiferència de les persones és cada vegada més gran.
72. Apatia i resignació, són les paraules nacionals.
La indiferència i el conformisme són termes molt freqüents que les persones apliquen actualment.
73. Hi ha instints, curiositats que de vegades perden els homes i d' altres fan caure la boleta a la casella adequada de la ruleta.
Un home curiós pot caure o assolir l'èxit.
74. Oblidar amb una ganyota de bon perdedor el que un altre temps va ser, assumir el que ara és, i acceptar el que mai no podrà ser.
Oblidar, assumir i acceptar són paraules que hem d'incloure al nostre vocabulari.
75. Em sento més a casa que si viatjo a París, per exemple, no sóc res patrioter, però és que per a mi, la meva nació és la meva llengua i la meva cultura.
Cal estar orgullós de la nostra nacionalitat.
76. En aquella Nit Trist, mor un món i en neix un altre, aquesta nova Amèrica neix de la brutalitat, ja que és un episodi sagnant per les dues parts. És l'alba d'un món nou, amb les coses bones i dolentes.
Cada dia comporta moments agradables i altres no tant.
77. El problema de les paraules és que, un cop fetes, no es poden tornar soles al seu amo. De manera que de vegades te'ls tornen a la punta d'un acer.
Cura amb el que dius, són armes de doble tall.
78. L'home… creu que és l'amant d'una dona, quan en realitat només és el seu testimoni.
L'home és només un ninot a les mans d'una dona.
79. Crec que la derrota és una cosa inherent a la condició humana, al fet de viure i de lluitar.
Viure i lluitar a cada instant és el que fa la vida interessant.
80. Cadascú se les enginya com pot per mantenir a ratlla l'horror, la tristesa i la solitud. Jo ho faig amb els meus llibres.
Tota persona sap com bregar amb els seus temors, malenconia i solitud.
81. Estem privant els joves de l'experiència del vell… tendim a apartar-lo.
Els avis tenen un cúmul d'anècdotes que els nois han d'escoltar.
82. Jo treballo amb el llenguatge i necessito que la llengua sigui neta, pràctica.
Hem d'expressar-nos de manera correcta, això és senyal d'educació.
83. No tenir (oficialment) enemics requereix molta capacitat de succió. Que també té el mèrit.
Encara que sembli mentida, hi ha persones que no tenen enemics, això és digne d'admiració.
84. Els pobles incultes, sobretot els deliberadament incultes, tenen un futur problemàtic.
Un poble sense educació, té un rumb precari.
85. Perquè el pitjor no és sempre el fanàtic. Pitjors són els qui no ho són, però volen congraciar-s'hi.
El fanatisme per alguna cosa, si no és ben portat, pot resultar negatiu.
86. El més eficaç aliat dels pocavergonyes sempre van ser els eixams de ximples que fan la feina bruta. Que els faciliten la feina.
No feu la feina que correspon a altres.
87. No acceptem cap virtut a l'adversari, ni cap defecte als del nostre bàndol.
Ens és molt difícil reconèixer en altres qualsevol qualitat, però si estem enfocats a reconèixer els seus errors.
88. Quan un acadèmic mor, la resta avança un penjador fins a arribar a l'última.
Tots morirem, aquesta és la llei de vida.
89. Jo he vist cremar moltes biblioteques, moltes ciutats bombardejades, i he vist mons sencers anar-se'n al carall amb prémer un botó. Això m'ha alliberat d'incerteses i m'ha donat seguretat.
La guerra no ha deixat mai res de bo.
90. Tot i que tarda segles, baixarà i s'ho emportarà tot. Aleshores, cada vegada que fem alguna cosa, això porta implícit el desastre.
El món està sotmès a grans desastres.
91. Quina paradoxa més gran: una d'aquestes seguretats és que tant se val.
Estar segur d'alguna cosa, no sempre és la veritat.
92. Això és tot… Després, la vida fa girar la ruleta russa. Ningú és responsable de res.
La vida és una contínua ruleta, no sabem on pararà.
93. Pel que fa als gossos, ningú que no hi hagi conviscut coneixerà mai, a fons, fins on arriben les paraules generositat, companyia i llei altat.
Mostrant el seu amor i respecte pels gossos.
94. Provat durant segles: no són els tirans els que fan esclaus, sinó els esclaus els que fan tirans.
Si deixes que altres pensin i actuïn per tu, llavors sempre seràs un esclau.
95. Hi ha vegades que un arriba a avergonyir-se de ser home.
Existeixen situacions que ens fa vergonya ser qui som.
96. És agradable ser feliç, va pensar. I saber-ho mentre ho ets.
Reconèixer la nostra felicitat ens ajuda a viure millor amb nos altres mateixos.
97. Ningú hauria d'anar-se'n sense deixar una Troia cremant a l'esquena.
Cal resoldre els problemes, sempre hi ha una solució.
98. Crec que tots morim sols ia cegues. I que per fer-ho amb dignitat es requereix un llarg entrenament.
Ningú escapa de la mort. Tard o d'hora arriba.
99. La guerra és l´estat normal de l´home.
L'ésser humà està en constant guerra.
100. Les noies que creixen de pressa tenen els ulls tristos.
Cal viure a plenitud cada etapa de la vida.