La mort d'un ésser estimat no és senzilla d'assimilar per a ningú. Cal entendre que els processos d'assimilació i d'acceptació són diferents en cada persona. L'edat, la personalitat, les circumstàncies, entre altres factors, determinen aquestes diferències.
Però en el cas particular dels infants es recomana sempre la guia per part d'un adult. El dol per a ells és diferent i són les persones que l'envolten els qui us ajudaran a portar aquest procés de la manera més saludable i confortable possible.
El que cal fer i saber per ajudar un nen a superar la mort d'un ésser estimat
Encara que aquests temes mai no són fàcils d'abordar, el benestar emocional dels menors ha de ser una prioritat. El procés que es viu després que mor algú proper, ha de ser portat de forma correcta per evitar les seqüeles emocionals, sobretot en els nens.
Per aconseguir això hi ha una sèrie de pautes que cal aplicar de forma immediata. És a dir que si alguna persona propera es troba mal alta i en perill de morir, cal començar a explicar-li al nen. Això sí, sempre que es consideri necessari cal recolzar-se de professionals de la salut emocional.
1. Parlar obertament
Per ajudar un nen a superar la mort d'un ésser estimat cal una bona comunicació. Això és fonamental. La mort ha de deixar de ser un tema tabú, no s'ha d'ocultar ni evadir el tema.Fer-ho així, lluny d'afavorir el nen, ho enfonsa en una tremenda confusió.
Com es va esmentar anteriorment, cal explicar el que passa fins i tot davant la mera possibilitat que algú proper mori. Si us trobeu a l'hospital, mal alt de gravetat, cal dir des del moment en què està succeint.
La manera com s'abordarà el tema i explicar què passa depèn de l'edat del nen. Quan són menors de 6 anys, cal conversar amb ells sobre la mort o mal altia d'algú de manera molt concreta, simple i en termes veritables. Això significa que no s'han d'utilitzar expressions com “es va adormir”, “se'n va anar de viatge”, o similars
Si els nens són majors de 6 anys, el tema pot tractar-se ja amb més complexitat ja que a aquesta edat s'està capacitat mentalment per entendre el que passa. En el cas d'adolescents, cal parlar sempre amb veritat total i absoluta.
2. Permetre participar en els rituals
Sempre hi ha el dubte de si els nens han de presenciar o no els rituals al voltant de la mort. La resposta és que sí, sempre que això sigui possible i que l'ambient sigui de respecte i de compassió mútua.
Davant aquestes situacions s'aconsella parlar prèviament amb el nen sobre el que passarà al ritual. Sense gaires explicacions en el cas de menors de 6 anys, però sí comentant-los el que passarà en aquests moments.
Una vegada fet això, cal preguntar als nens si ells volen ser-hi. En cas que diguin que sí, el convenient és recolzar-se en algú que pugui estar a prop del nen per cuidar-lo i, en cas que sigui necessari, retirar-se amb ell.
Davant nens més grans, sobretot adolescents, cal encoratjar-los a acudir als rituals. Pot passar que manifestin no voler acudir-hi, però, sense afany d'obligar-los, és millor persuadir-los, ja que és part del procés de dol.No obstant això, cal anar amb compte de no sotmetre'ls i fer-los sentir poc respectats en la seva decisió
3. Parlar sobre les creences
Si professen alguna religió, cal parlar de la mort des de la perspectiva de la nostra fe. Perquè entenguin de millor manera els rituals al voltant de la mort d'algú, cal abordar el tema des de les nostres creences o la nostra religió.
Tot allò relacionat amb el tema, des de la perspectiva del nostre credo, ajudarà molt a la seva comprensió de la mort. Cal permetre que el nen o adolescent plantegi els seus dubtes, preguntes i sobretot les seves emocions.
En resposta a tot això, es pot recolzar de nou en allò que la seva religió o creences indiquen, i en cas de no seguir una religió específica, parlar sobre el que vostè o la seva família creuen sobre això i com ho perceben.
El més important és deixar que ell parli i expressi els seus dubtes. Fer-lo sentir en un ambient de confiança, en què pot parlar sense tabús. No cal pressionar o exasperar-se si el nen manifesta no estar convençut de les creences o explicacions des de la religió.
4. No sobreprotegir
Ocultar emocions, ocultar informació o no fer-ho partícip dels rituals, és sobreprotegir-ho. I això és inadequat per al procés emocional del nen, sigui a l'edat que sigui.
És comú que els pares creguin que han de mostrar-se forts davant els seus fills. Reprimeixen el plor i el dolor per no mostrar-se febles o sensibles davant dels nens. Això és un error doncs, sobretot en els més petits, envia el missatge equivocat.
Els nens han de presenciar la seva realitat i enfrontar-la, és clar que sempre amb el suport i guia dels seus grans. Conèixer la gamma d'emocions i el maneig adequat, els proporciona més eines que amagar-los el dolor i el patiment.
A més, això proporciona la pauta perquè el nen sàpiga que pot expressar les seves emocions i que no hi ha res de dolent en això.D'aquesta manera es genera una sensació de confiança i complicitat generant així un ambient d'intimitat on se senti còmode d'expressar allò que sent.
5. Validar emocions
Sobretot els dies posteriors a la mort, és normal que el nen manifesti diferents emocions. I totes són vàlides i són normals, així mateix totes es poden aprendre a gestionar, tasca en què l'adult ha d'intervenir i guiar.
Cal tenir clar que la gestió d'emocions és un procés molt complex que no es domina sinó fins després de l'adolescència. Per això esperar que un nen o un jove sàpiga manejar correctament i prudentment les seves emocions, és una cosa irracional.
Els nens i adolescents poden presentar actituds d'enuig, de tristesa, de frustració… Poden aïllar-se, amagar-se o bé expressar obertament i contínuament les seves emocions. Sobretot en els més petits, la tristesa es pot manifestar de maneres molt diferents.
Alguns comencen a actuar de forma hiperactiva, o s'enfaden fàcilment. Tenen actituds que de vegades no semblen relacionades a la tristesa de perdre algú proper. Això és normal i cal tenir disposició de comprendre'l i d'ajudar que ells ho entenguin.
Una forma eficaç de treballar en això és validant les seves emocions Frases com “Sé que t'has de sentir enutjat” o “Entenc que estàs molt trist” acompanyat d'alguna acció que li permeti transcendir aquesta emoció, són les eines necessàries per a aquesta etapa.
6. Buscar suport
Cerca suport extra per manejar la situació, no s'ha de percebre com una debilitat. Cerca teràpia o algun grup de suport, pot atorgar les eines necessàries per transitar de millor forma aquest dol i ajudar els nens en el seu.
També es pot buscar aquest suport en material extra com a literatura o pel·lícules que aborden aquest tema. A més que poden oferir informació al nen, també és una oportunitat per conversar i expressar el sentir mutu.
Sempre cal tenir clar que mostrar les nostres pròpies emocions davant els nens no és dolent Lluny de danyar-los o de fer-los sentir insegurs per veure'ns plorant i assimilant el nostre dolor, podem brindar-los un gran ensenyament en presenciar com és que nos altres fem servir i gestionem les nostres emocions.
Per aquesta raó és que és important que nos altres mateixos cuidem la nostra salut emocional, i que si és necessari, busquem suport en algun professional i no amagar-ho als més petits. Això els estarà ensenyant que és normal sentir dolor i és normal necessitar ajuda.
7. Mantenir-se alerta
El procés de dol pot durar fins a dos anys. Durant aquest temps i encara més, cal mantenir-se atents al procés dels menors. No hem de baixar la guàrdia i pensar que tot va passar i que si el nen ja no plora, és que ja està tot superat.
Com que aquests esdeveniments són dolorosos per a tots, de vegades cometem l'error de voler capgirar la pàgina i no voler tornar a pensar ni parlar del tema. Però això és un error. Cal donar el temps necessari perquè realment guareixi.
Per això la recomanació és preguntar contínuament als nens i adolescents sobre com se senten Seguir fomentant un ambient de confiança perquè se sentin segurs de parlar amb nos altres. Però alhora cal estar alerta davant de situacions que poguessin ser anormals.
Per exemple, canvis en els hàbits alimentaris o de son, sentiments continus de culpabilitat, somatització, irritabilitat, disminució del rendiment escolar, podrien ser senyals d'alerta que indiquen que el dol encara no s'ha acabat i prendre cartes a l'assumpte ja sigui buscant suport professional, o redoblant esforços a l'interior de l'ambient familiar.