Les persones passem per diferents etapes de la vida al llarg dels anys, a través de les quals creixem, madurem i envellim .
T'expliquem en què consisteixen cadascuna d'aquestes fases del desenvolupament humà i quines són les característiques principals de cadascuna.
Què són les etapes vitals?
El desenvolupament humà es pot classificar en diferents etapes de la vida per les quals passa cada persona. Cadascuna d'aquestes fases o etapes es caracteritza per tenir en comú una sèrie de canvis físics i psicològics que determinen el nostre desenvolupament i la forma en què ens comportem.
Existeixen moltes propostes diferents per categoritzar aquestes etapes i definir on comencen i on acaba cadascuna. Les més elaborades s'han centrat sobretot en les etapes infantils i el desenvolupament dels infants, tal com demostren les teories aportades per Sigmund Freud o Jean Piaget.
En aquest article, però, ens centrarem en les etapes generals que travessem des del moment en què som concebuts fins a la vellesa, i en els canvis que les caracteritzen principalment cadascuna d'aquestes etapes.
Les 9 etapes de la vida per les que passem
L'inici o el final d'aquestes fases vitals poden variar segons la persona, però tots passem per aquestes etapes de la vida i aquests canvis en el nostre desenvolupament.
1. Prenatal
L'etapa prenatal és la primera fase del desenvolupament humà i és la que es dóna des de la concepció de l'embrió fins al naixement.En aquesta etapa es produeix el desenvolupament del fetus dins de l'úter matern, per la qual cosa també és coneguda com a fase intrauterina.
En aquesta etapa de la vida ja comencem a desenvolupar-nos com a éssers humans i el cervell ja és capaç de detectar estímuls, com el tacte o el so. Dins d'aquesta etapa es poden distingir tres subfases més: el període germinal, l'embrionari i el fetal En aquest últim és quan el fetus ja s'ha format i se'n va a seguir desenvolupant durant 7 mesos fins al part.
Després de nou mesos de desenvolupament, el part o naixement és el punt que marca el final d'aquesta primera etapa de la vida de l'ésser humà.
2. Primera infància
L'etapa de la primera infància és la que es produeix des del naixement del nadó fins als 3 anys aproximadament. Aquesta etapa de la vida es caracteritza pel desenvolupament dels aprenentatges més bàsics de l'ésser humà.
Al llarg d'aquesta fase el nen desenvolupa capacitats bàsiques com els actes reflexos, durant el període neonatal, i més endavant altres capacitats psicomotrius i del moviment, com posar-se dempeus, caminar o aprendre a manejar amb les mans. També en aquesta etapa es desenvolupa gran part de la capacitat per al llenguatge.
3. Fase de infantesa primerenca
La fase de infantesa primerenca és la que va des dels 3 fins als 6 anys aproximadament, i també és coneguda com a edat preescolar.
Aquesta és una altra etapa de la vida important per al desenvolupament humà, ja que és quan el nen desenvolupa el seu sentit de si mateix i es desprèn de l'egoisme, aprenent a posar-se al lloc dels altres ia atribuir-los pensaments i idees.
4. Fase de infantesa intermèdia
Aquesta etapa de la vida és la que es dóna entre els 6 i els 12 anys aproximadament, coincidint amb la fase d'escolarització.El contacte amb altres nens de la seva edat permet desenvolupar el seu sentit de socialització i les capacitats que li permetran relacionar-se amb els altres.
Aquesta etapa es caracteritza perquè l'ésser humà desenvolupa el pensament lògic, i en millora la capacitat per elaborar frases de més complexitat, la capacitat de raonament i aprèn a assimilar les operacions matemàtiques. També destaca la capacitat per poder distingir entre la seva imaginació i la realitat.
5. Adolescència
L'etapa de l'adolescència se sol situar entre els 12 i els 17 anys, encara que varia molt segons la persona i alguns autors arriben a situar el terme als 20 anys. Aquesta fase vital es caracteritza per l'aparició de la pubertat i per ser l'etapa de transició entre la infància i l'edat adulta.
En aquesta etapa de la vida s'acaba de consolidar la personalitat i s'intensifica la cerca de la identitat pròpia.També s'acaba de produir la maduració sexual de l'individu i hi ha canvis importants en el físic. És una fase d' alteracions tant física com emocionals.
6. Etapa de la joventut
A partir d'aquesta fase, l'ésser humà ja es considera d'edat adulta. L'etapa de la joventut es considera que va des dels 18 fins als 35 anys aproximadament. Qualsevol canvi o desenvolupament produït en etapes anteriors s'acaba de consolidar en aquesta fase.
Fins als 25 anys l'ésser humà es troba al punt àlgid quant a capacitats físiques i psicològiques, que és pel que es caracteritza principalment la joventut. A mesura que vagi avançant en edat aniran en declivi.
7. Maduresa o mitjana edat
Aquesta etapa de la vida va des dels 36 fins als 50 anys, i també se la coneix com la mitjana edat És considerada una etapa d'estabilitat i pocs canvis, en què l'ésser humà assoleix una plenitud a molts nivells, tant psicològics com laborals o socials.En molts casos s'assoleix l'autorealització com a individu.
8. Adultesa madura
La fase d'adultesa madura és la que comprèn dels 50 als 65 anys, i es caracteritza per ser l'inici de la transició a la tercera edat.
En aquesta etapa es comencen a produir canvis físics de deteriorament, per la qual cosa la preocupació per la salut comença a cobrar importància. També l'estabilitat ja està més consolidada, així com l'assimilació de les pèrdues, com poden ser éssers estimats o de la feina, per la jubilació.
9. Tercera edat
A partir dels 65 anys ja es considera l'inici de l'etapa de la tercera edat, que es caracteritza per ser la fase de la vellesa o senectut en el desenvolupament humà.
És una etapa de més soledat, ja que s'ha consolidat la pèrdua de la feina i dels fills que hi pogués haver a la llar, produint sentiment del niu buit.A més, la presència del dol és més gran, per les pèrdues que es poden donar de familiars i coneguts d'edats similars o de la pròpia parella.