Tota la nostra vida estem envoltats de persones molt importants amb què compartim històries, moments, emocions, alegries i la vida; i no hi ha res més dolorós i difícil que afrontar la mort dels nostres éssers estimats.
És una cosa per a la qual no estem preparades i molt menys acostumades, per la qual cosa ens pren per sorpresa movent cada fibra en el nostre ésser i traient-nos del nostre centre. Sabem compartir en alegria i amor amb algú més però no com enfrontar-ne la mort. Per això t'expliquem una mica més sobre les 5 fases del dol per les que travessem quan perdem algú
De què parlem quan parlem de dol
El dol és el procés natural pel qual passem quan patim la pèrdua d'una persona important per a nos altres. És la resposta emocional que tenim davant aquesta pèrdua, però si bé podem creure que són les nostres emocions les que juguen un paper principal en la manera com responem i ens adaptem a aquesta situació, la nostra dimensió física, cognitiva i la nostra conducta també fan part del dol.
La psiquiatre suís-nord-americana Elisabeth Kübler-Ross va ser qui va desenvolupar el model de les 5 fases del duel després de la seva experiència treballant amb pacients terminals i situacions properes a la mort. Més que 5 fases del dol, la seva aportació va ser identificar 5 estats mentals pels quals pot passar qualsevol persona després d'assabentar-se de la mort d'un ésser estimat en el procés d'evolució i acceptació.d'aquesta nova situació.
Això no vol dir que totes passem per absolutament el mateix procés, n'hi ha que vivim totes les fases del dol, n'hi ha que passen només per algunes, i no totes passem per les etapes del dol en el mateix ordre . Tanmateix, quan coneixem aquesta aproximació al dol podem veure tots els matisos que una situació de pèrdua pot generar en nos altres.
Les 5 fases del dol
Si t'estàs enfrontant a una situació de pèrdua, sabem com pot ser de dolorós. Potser conèixer aquestes 5 fases del dol pot ajudar a acceptar i integrar les teves emocions i el que està passant amb tu en aquest moment.
1. La negació
Aquesta és l'etapa del dol en què, com diu el seu nom, neguem la pèrdua, neguem la mort d'aquesta persona . Ho fem inconscientment com un mecanisme de defensa per evitar aquest primer impacte de la notícia.
És quan frases com “no, no pot ser, és un error, no vull” apareixen perquè realment volem convèncer-nos que el que ens estan dient és fals, per la qual cosa volem postergar haver de fer-nos càrrec de les nostres emocions i de tot allò que la mort d'una persona que volem pot comportar.
Durant la fase del dol de negació ens comportem com si estiguéssim vivint una ficció, interpretem un paper de forma transitòria per tal de no haver d'assumir la tristesa i el dolor que s'acosten, però és unafase poc sostenible en el temps ja que xoca amb la realitat que estem vivint, així que acabem abandonant aquesta fase de negació més ràpid del que pensem.
2. La Ira o enuig
Quan hem aconseguit per fi acceptar la mort d'aquesta persona que tant volem també ens adonem que la mort no és reversible i que només cal fer per canviar aquesta situació irreversible pel quearriba l'enuig, la ira per la mort com a fruit de la frustració
La tristesa profunda i la realitat de la pèrdua en aquest moment són impossibles d'evitar pel que ressentim tot i ens posem en contra de tot, amics, família, aquella persona que va morir, fins i tot de la vida mateixa. En aquest moment la ira i l'enuig són l'únic que et permeten expressar les teves emocions i totes les preguntes que apareixen a la teva ment sobre el perquè de les coses, de la persona i del moment.
3. La negociació
Una altra de les fases del dol és la negociació i és molt similar a la de la negació perquè es basa en una ficció que creem per estar millor i escapar de totes les emocions que la realitat ens produeix.
Es tracta d'aquell moment (que es pot donar abans o després) en què intentem negociar la mort, buscar una manera que no passi o de revertir-la si ja és un fet. És una fantasia que creem en què, per un moment, pensem que podem fer alguna cosa, que podem canviar la mort.
Aquestes negociacions normalment les fem amb els éssers superiors o sobrenaturals en què creiem, per exemple, quan fem promeses a Déu a canvi que aquesta persona no mori si això ja no ha passat. Un altre exemple és quan a la nostra ment, retrocedim en el temps i imaginem que tot segueix igual, que aquesta persona especial no ha mort i que no hi ha dolor; però novament la realitat hi és xocant amb aquesta fantasia pel que passa ràpidament.
4. La depressió
Després que hem deixat de fantasiejar amb altres realitats que no són reals tornem al present, al moment actual en què algú va morir i ens absorbeix una profunda sensació de buit i de tristesa. Aquesta fase del dol es diu depressió.
En aquest moment la tristesa i el buit són tan profunds que ni la millor de les fantasies o de les excuses ens pot treure de la nostra realitat.A diferència d' altres fases del dol, durant la depressió ens adonem de la irreversibilitat de la mort i és molt difícil veure algun motiu per viure sense aquesta persona al nostre costat.
Durant aquesta etapa la tristesa sembla no tenir fi, estem tancats en nos altres mateixes, ens sentim cansades, sense força, sense energia i només la tristesa, el dolor i la malenconia ens acompanyen, fins i tot, és força normal que ens aïllem una mica. Acceptar la mort de l'ésser estimat ja és prou dolorós però en aquest moment també estem acceptant que hem de viure una vida amb l'absència d'aquesta persona.
5. L'acceptació
Aquí és quan ens reconciliem amb la idea de continuar vivint sense aquesta persona i on veritablement acceptem la seva mort. És la darrera de les fases del dol i la que ens dóna peu per començar de nou, sense dir que aquesta sigui una etapa feliç en comparació amb les altres fases del dol.
De fet podríem dir que és més aviat una fase neutra, sense sentiments intensos, en què aprenem a viure novament Tota la descàrrega i el dolor emocional van lentament aixecant la seva empremta pel que podem pensar millor, tenir una nova entesa i idees pròpies que reorganitzin la nostra ment.
És un moment en què el cansament de tantes emocions ens va tornant a poc a poc les ganes de viure, on ens permetem novament sentir alegria i tornar la nostra vida a la seva normalitat.