Has sentit a parlar alguna vegada de la fòbia social? Coneixes algú que la pateixi, o fins i tot pot ser que la tinguis tu mateix/a?
La fòbia social és un tipus de trastorn d'ansietat, en què la persona sent un grau elevat d'ansietat o temor davant de determinades situacions socials (o davant de la majoria).
En aquest article us expliquem les característiques fonamentals de la fòbia social, a més de quins són els seus símptomes típics, les seves causes i els seus possibles tractaments.
Fòbia social: en què consisteix?
La fòbia social és un trastorn d'ansietat, classificat com a tal al DSM-5 (Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals). Concretament, el DSM-5 l'anomena transtorn d'ansietat social. La seva característica principal és una por irracional, intensa i desproporcionada a les situacions socials, que van des d'interactuar amb les persones fins a parlar en públic o conèixer gent nova.
Una edició anterior a la comentada, el DSM-IV-TR, plantejava tres tipus de fòbies: l'agorafòbia, la fòbia específica (fòbia a un objecte o situació específica) i la fòbia social. Aquests tres tipus de fòbia es caracteritzen perquè impliquen reaccions de por intensa, acompanyades d'una evitació induïda per determinats objectes o situacions, que poden ser reals o anticipats (en el cas de la fòbia social, l'estímul fòbic o temut són les situacions socials) .
D' altra banda, aquestes situacions no justifiquen de manera objectiva aquestes respostes de por o ansietat. Finalment, comentar que no cal que es produeixi l'evitació esmentada, si la situació temuda se suporta amb una gran ansietat o malestar.
A la fòbia social, com en els altres tipus de fòbia, la persona no és conscient que la seva por i evitació són exagerats o irracionals ; aquest criteri, no obstant, no s'exigeix en nens/es. És a dir, en nens/es no cal aquest criteri per poder realitzar-se el diagnòstic pertinent.
Situacions temudes
Les situacions temudes a la fòbia social poden ser de dos tipus: situacions interpersonals o situacions d'actuació pública.
Com a exemples concrets de situacions interpersonals trobem: telefonar a algú, parlar amb desconeguts, parlar amb figures d'autoritat (per exemple un policia), quedar amb algú, assistir a una festa, fer una entrevista…
D' altra banda, pel que fa a exemples de situacions d'actuació pública trobem: parlar en públic, escriure mentre ens observen, fer servir banys públics , fer compres en una botiga concorreguda, donar un informe a una reunió, ballar o cantar davant d' altres, menjar o beure en públic, etc.
A la fòbia social, l'ansietat pot aparèixer davant de les primeres situacions, davant de les segones o davant d'ambdues.
Característiques generals
Algunes dades interessants de conèixer en relació a la fòbia social, són les següents:
Causes
Les causes de la fòbia social poden ser molt diverses Un succés traumàtic relacionat amb les persones o amb estar de cara al públic, pot casuar-la, com ara “fer el ridícul” (o sentir-se en ridícul) en una exposició en públic, en interactuar amb certes persones, en una festa, etc.
D' altra banda, tenir una personalitat molt introvertida (ser “excessivament” tímid/a) també pot estar a la base de la fòbia social.
Quant a hipòtesis biològiques, trobem estudis que parlen de diferents alteracions en els trastorns d'ansietat. Exemples són: alteracions de l'àcid gamma-amino-butíric (GABA), hiperactivitat del locus coeruleus (que augmenta la noradrenalina, i per tant l'ansietat), hipersensibilitat dels receptors serotoninèrgics, etc. Tot i això, cap d'aquestes hipòtesis és determinant (és a dir, no se n'ha demostrat cap al 100%.
Sí hi ha acord, en canvi, que és probable que s'hereti una certa vulnerabilitat a desenvolupar un trastorn d'ansietat en general (i un trastorn d'ansietat en específic). Aquesta vulnerabilitat individual, que manifesten algunes persones, sumada a un esdeveniment traumàtic relacionat amb l'avaluació negativa per part dels altres, pot originar el trastorn de la fòbia social.
Símptomes
Encara que ja hem vist de forma resumida quins són els símptomes de la fòbia social, explicarem cadascun d'ells a continuació.
1. Por o ansietat intensa
El símptoma principal de la fòbia social és una por o ansietat intensa a les situacions socials que poden implicar una avaluació o judici d'un/a mateix/a , per part dels altres. Generalment, més que por es tracta d'ansietat, que fins i tot pot arribar a convertir-se en angoixa.
2. Evitació
Com a totes les fòbies, hi ha una evitació, en aquest cas de les situacions socials Exemples de situacions socials són: iniciar una conversa amb algú, presentar una feina en públic, parlar en públic, relacionar-se amb persones noves, fer amics, etc.
No obstant això, també pot passar que en lloc d'evitar-se la situació, es suporti però amb un elevat malestar (o ansietat).
3. Execució social pobre
Un altre símptoma de la fòbia social és una execució social pobre per part de la persona que la pateix. És a dir, les seves habilitats socials solen ser força deficients, encara que no en tots els casos.
4. Deteriorament o malestar
Els símptomes anteriors ocasionen un important deteriorament o malestar a la vida de l'individu. De fet, aquest deteriorament o malestar és el que determina lexistència o no dun trastorn psicològic, en aquest cas la fòbia social.
5. Símptomes psicofisiològics
Sumats als símptomes anteriors, poden aparèixer símptomes fisiològics com taquicàrdia, sudoració, tensió, migranya, fogot, pressió al pit, boca seca, etc., davant la possibilitat d'exposar-se a la situació fòbica.
Tractament
El tractament psicològic d'elecció per tractar la fòbia social és el tractament per exposició (de fet, és el que ha demostrat més grau d'eficàcia).Aquest consisteix, fonamentalment, a exposar el pacient a situacions socials, de manera gradual.
Altres possibles tractaments per a la fòbia social són: la teràpia cognitiu conductual (que se sol combinar amb antidepressius) i l'entrenament en habilitats socials (aquest darrer sobretot s'utilitza en pacients que presenten dèficits en habilitats socials ). Tots aquests tractaments són lleugerament menys eficaços que el tractament per exposició, encara que també són útils i es fan servir molt.
Finalment, una altra opció de què disposem és la farmacoteràpia, que implica l'ús d'antidepressius i ansiolítics (lògicament, és el tractament que aplicarà el/la psiquiatre o el metge de capçalera, no el/la psicòleg/òloga), encara que aquest tractament és el menys eficaç per a la fòbia social fins al moment.
Tractaments segons el tipus de fòbia social
Hem comentat, de forma genèrica, els tractaments que s'utilitzen per als casos de fòbia social. No obstant això, encara podem especificar més, ja que segons el tipus de fòbia social que presenti el pacient, el més recomanable és un tractament o un altre.
Existeixen, a grans trets, dos tipus de fòbia social: la circumscrita (en què el pacient només sent ansietat davant el fet de parlar o actuar en públic) i la generalitzada (en què el pacient tem la majoria de situacions socials que es donen fora del context familiar).
En el cas de la fòbia social circumscrita, s'empra la teràpia per exposició; en canvi, a la fòbia social generalitzada, se sol emprar una teràpia combinada, que inclou: l'exposició, la reestructuració cognitiva i l'entrenament en habilitats socials.