Significat de cultura (què és, concepte i definició)

Què és la Cultura:

Cultura es refereix a el conjunt de béns materials i espirituals d'un grup social transmès de generació en generació per tal d'orientar les pràctiques individuals i col·lectives. Inclou llengua, processos, formes de vida, costums, tradicions, hàbits, valors, patrons, eines i coneixement.

La funció de la cultura és garantir la supervivència i facilitar l'adaptació dels subjectes en l'entorn.

Cada cultura encarna una visió de món com a resposta a la realitat que viu el grup social. No hi ha, per tant, cap grup social mancat de cultura o "inculte". El que sí que hi ha són diferents cultures i, dins d'aquestes, diferents grups culturals, fins i tot pel que fa a la cultura dominant.

El terme cultura també s'empra en sentits restringits, bé per referir els valors i hàbits que regeixen a grups específics, o bé per referir àmbits especialitzats de coneixement o activitat. En tots dos casos, la paraula cultura sempre va acompanyada d'un adjectiu qualificatiu.

Per exemple:

• cultura política: "El nostre país pateix d'una cultura política messiànica". cultura organitzacional: "La nostra cultura organitzacional es basa en ajudar a les persones". cultura física: "L'escola ha de brindar cultura física als nens".

Origen de el terme cultura

El concepte de cultura ha variat al llarg de la història. En el seu origen etimològic, la paraula cultura prové de el llatí cultus que significa "cultiu" o "cultivat". Aquest terme és el participi passat de la paraula colere que significa 'cultivar'.

A l'edat mitjana, cultura designava un terreny cultivat. En el renaixement va aparèixer la idea de l'home "conreat", és a dir, algú instruït en literatura i belles arts.

A partir del segle XVIII, es va començar a usar sistemàticament el terme cultura per referir a el coneixement il·lustrat. Al segle XIX cultura va abastar també les bones maneres i costums.

Amb el desenvolupament de les ciències socials al segle XX, el sentit de cultura s'ha anat ampliant, fins a trobar el que li atribuïm a l'actualitat.

Elements de la cultura

Tota cultura es conforma per un conjunt d'elements bàsics. Els més importants són els següents:

• Elements cognitius: es refereix a l'saber acumulat dins d'una determinada cultura per a la supervivència enfront de la naturalesa i l'adaptació dins de el grup social. Creences: abasta el conjunt d'idees que el grup cultural estableix sobre el que és veritable o fals. Es vincula amb el sistema de valors. Valors: són els criteris que serveixen com a models avaluadors de la conducta, ja que orienten els que es consideren principis i actituds acceptables o inacceptables per garantir la continuïtat de el grup. Normes: són codis d'acció específics que regulen la relació entre els individus amb base en els valors compartits. Inclou el sistema de sancions. Hi ha dos tipus de normes:
  • Normes prescriptives : assenyalen els deures i obligacions. Normes proscriptivas : assenyalen el que no s'ha de fer.
  Sistema de signes i símbols: són tots els recursos comunicatius arbitraris i convencionalizados que utilitza el grup social per transmetre missatges. Podem esmentar el llenguatge, l' escriptura, els signes gràfics i els símbols. Formes no normatives de conducta: són aquells trets de comportament que diferencien un grup social d'un altre, fins i tot dins d'una cultura compartida. És el que s'anomena idiosincràsia.

Altres aproximacions als fenòmens culturals estableixen com a elements de la cultura dels següents:

• La cultura immaterial o espiritual, correspon a la cultura que es transmet per tradició oral. Per exemple:
  • sistema de creences; valors; llenguatge; música; lleis, etc.
  La cultura material, és la que es representa de manera material, com la tecnologia, els béns de consum cultural i el patrimoni tangible. Per exemple:
  • arquitectura; arts plàstiques; vestimenta; cuina; eines; armes, etc.

Característiques de la cultura

Totes les cultures es caracteritzen per compartir una sèrie d'elements, entre els quals podem assenyalar els següents:

• abasten la totalitat de les pràctiques humanes; sorgeixen en oposició a la naturalesa (instint vs. coneixement); representen 01:00 visió de món; s'expressen simbòlicament; proveeixen ordre social, la seva supervivència depèn de la comunicació; consoliden tradicions, són dinàmiques, és a dir, es transformen, són més o menys obertes, és a dir, són susceptibles a la influència d'altres cultures. Per això, estan subjectes a processos de:
  • enculturació; transculturació; aculturació; inculturació.

Tipus de cultura

La cultura pot classificar-se d'acord a diferents criteris. Això dependrà de l'objectiu de l'estudi i de l'enfocament teòric-ideològic. Normalment, les cultures es classifiquen d'acord a tòpics, és a dir, assumptes d'interès col·lectiu. Les maneres més freqüents de classificar la cultura són els següents:

Segons el sentit històric

Peter Brueghel: Proverbis holandesos . 1550. Oli sobre fusta. 1,17 x 1,63 cm. Museus estatals de Berlín.

Es refereix a les cultures emmarcades dins d'un període delimitat de temps. La transformació cultural no implica una dissolució absoluta de la cultura sinó la seva adaptació als canvis històrics.

Per exemple:

• cultura de la renaixença; cultura de l'barroc; cultural medieval.

Segons el sentit antropològic

L'Acròpolis d'Atenes, Grècia.

Es refereix a la cultura que identifica un poble de manera abarcante.

Per exemple:

• cultura egípcia; cultura inca; cultura grega; cultura occidental; cultura oriental, etc.

Segons el paradigma religiós

En l'antropologia de les religions, les cultures es classifiquen d'acord a el tipus de paradigma religiós que desenvolupen. Dins d'aquestes categories hi ha les de cultures monoteistes i cultures politeistes.

Per exemple:

Cultures monoteistes:

• cultura jueva; cultura cristiana; cultura musulmana.

Cultures politeistes:

• cultura hindú; cultura grecoromana antiga.

Segons el coneixement de l'escriptura

Escriptura jeroglígica egípcia.

Una altra manera de classificar les cultures és segons el coneixement que posseeixin de l'escriptura. S'usen els termes cultures orals o cultures àgrafes per referir a les cultures que no tenen sistemes d'escriptura. Aquelles que tenen o han posseït sistemes es escriptures s'anomenen cultures escrites.

Per exemple:

Cultures àgrafes:

• cultura indígena yanomani (Veneçuela)

Cultures escrites:

• cultura egípcia (escriptura jeroglífica); cultura mesopotàmica (escriptura cuneïforme).

Segons la manera de producció

Camps de conreu d'arròs a la Xina.

Les cultures es transformen a l'una dels seus modes de producció o viceversa. Entre elles podem esmentar els següents tipus:

• Cultures nòmades: aquelles que depenen de la caça i la recol·lecció, per la qual cosa migren freqüentment.
  • Exemple: la cultura chichimeca a Mèxic.
  Cultures agrícoles: aquelles que es tornen sedentàries gràcies a el desenvolupament de la tecnologia agrícola i pecuària.
  • Exemple: la cultura xinesa.
  Cultures urbanes: les que s'estableixen en centres urbans regits per l'activitat comercial.
  • Exemple: la cultura renaixentista o la cultura de les ciutats actuals.
  Cultures industrials: aquelles que apliquen modes de producció industrials d'abast massiu.
  • Exemple: La societat occidental actual.

Segons l'ordre socioeconòmic (o l'hegemonia)

En l'estudi de la cultura dins d'una mateixa societat, ha predominat la classificació de la cultura segons la classe social, l'ordre socioeconòmic o l'hegemonia, a causa de l'impacte que té l'ordre material en els processos culturals.

Al principi es parlada de alta cultura i baixa cultura. L'alta cultura era la representada per l'elit il·lustrada de la societat, que era la que ostentava el poder. La baixa cultura era atribuïda als sectors populars illetrats, que eren els sectors més vulnerables. Aquesta classificació, ja en desús, responia a una valoració de nivell basada en l'hegemonia de el grup dominant.

Amb el sorgiment dels nacionalismes, els sectors populars van ser considerats representants de la identitat nacional. Així, va començar a utilitzar-se amb més freqüència l'expressió cultura popular en detriment de baixa cultura. L'alta cultura va passar a anomenar-se cultura elitista, cultura d'elit, cultura "culta", cultura oficial o cultura acadèmica.

Per exemple:

• cultura popular: les tradicions folklòriques com el carnaval.CULTURA d'elit:
  • les belles arts ("culta"), la religió o ideologia oficial d'un Estat (oficial o oficializante), la medicina com a àrea de coneixement (acadèmica);

Segons les maneres de difusió

Amb l'entrada dels mitjans de comunicació massius, els processos culturals es van veure alterats. D'allí han sorgit noves cultures.

Per cultura de masses o cultura massiva es coneix a la cultura que sorgeix a partir de la informació divulgada pels mitjans de comunicació massius, és a dir, a la cultura de consum. Afecta tant a la cultura elitista com a la cultura popular.

Per exemple:

• El fenomen global de The Beatles i altres ídols pop; El consum universal de certs productes i l'imaginari associat a ells (per exemple, les begudes gasoses).

La cibercultura és una altra de les cultures definides en funció dels seus mitjans de comunicació. S'entén per cibercultura la que es forma a través de la interacció dels subjectes a través de les xarxes socials i la realitat virtual.

Per exemple:

• Second Life , comunitat virtual.La cultura Facebook i d'altres xarxes socials.

Segons les lluites de poder a l'interior d'una societat

Les diferències entre els sectors d'una societat generen moviments de resistència i / o innovació enfrontats a l'ordre hegemònic. Moltes vegades tenen a veure amb les diferències generacionals que s'accentuen a la llum dels avenços tècnics i científics. Dins d'aquesta categoria reconeixem els conceptes de subcultura i contracultura.

Per exemple:

subcultures:

• rockers; gòtics.

contracultures:

• moviment hippie; feminisme.

Vegeu també:

• Tipus de culturaSubculturaContracultura

Filosofia de la cultura

La filosofia de la cultura és una branca dins de la disciplina filosòfica que té per propòsit comprendre el concepte de cultura i la seva incidència en el subjecte. En un assaig titulat "Idea i història de la filosofia de la cultura" publicat en el llibre Filosofia de la cultura (VV.AA., 1998), l'investigador David Sobrevilla defineix la filosofia de la cultura com:

… la reflexió filosòfica sobre els elements i dinàmica dels fenòmens culturals, la fonamentació dels conceptes extrets dels mateixos i l'avaluació i crítica d'aquests fenòmens des d'una perspectiva filosòfica.

D'acord amb l'investigador, la diferència entre l'abordatge que fa la filosofia sobre la cultura respecte d'altres disciplines (antropologia o psicologia, per exemple), rau en el fet que la filosofia s'aboca a l'estudi de l'conceptual. Així, la filosofia de la cultura no aborda l'anàlisi empírica dels fenòmens culturals com a fets. Per contra, pretén comprendre'ls des d'una mirada filosòfica.

context cultural

Es coneix com a context cultural a aquelles variables culturals que permeten la comprensió d'un determinat fenomen en estudi. És a dir, són aquells elements culturals que tenen influència en un fet, personatge o producte de la història, i que per això han de ser considerats per poder fer una justa interpretació de l'assumpte a estudiar. Per exemple: sistema de valors, costums, espiritualitat dominant, etc. Comprendre el context cultural d'un assumpte permet minimitzar el risc d'incórrer en judicis de valor.