Significat de dret natural (què és, concepte i definició)

Què és el Dret natural:

El Dret Natural és aquella corrent d'ordre filosòfic-jurídica que defensa l'existència d'un dret anterior a qualsevol norma jurídica positiva.

En relació a l'anterior, encara que l'ésser humà, o l'Estat a través del seu poder competent per legislar confereixi lleis per a ser complertes per tots els ciutadans, aquestes lleis es troben sotmeses a la no contradicció d'aquesta norma o llei natural, ja que de ser així seria una llei injusta o senzillament no podria aplicar aquesta llei.

Diversos filòsofs expliquen que les lleis positives han de complir i respectar el dret natural de les persones, ja que han de respectar certs drets que són inherents a l'ésser humà, que al seu torn són inalienables, per la qual cosa la seva violació ha de ser castigada per tractar-se d'una violació d'un dret fonamental dels éssers humans, el que faria que aquesta llei positiva no pot ser aplicable en cap concepte i els ciutadans puguin optar per la seva no compliment en raó de la seva condició d'injustícia.

El dret natural és una doctrina ètica i jurídica que defensa aquesta existència dels drets de l'home fundats o determinats en la naturalesa humana, que aquests són anteriors i superiors a el dret positiu, és a dir, que la vida humana per exemple així com la llibertat, són drets previs i anteriors a qualsevol llei positiva, per la qual cosa aquest dret positiu ha de respectar-los i defensar-los sempre, per la seva condició de drets fonamentals.

És per això que diversos filòsofs, doctrinaris i estudiosos de el dret expliquen i defensen que la validesa d'una llei depèn de la seva justícia, ja que una llei injusta que atempti contra els drets fonamentals de l'ésser humà no pot ser vàlida, amb la qual cosa la seva aplicació quedaria en desús, perquè una llei injusta va en contra de qualsevol precepte i concepte de l'Estat de Dret que han de gaudir els ciutadans de qualsevol territori.

És per això que el filòsof Jonh Lock diu: "seria legítim resistir-se a l'autoritat quan intenta imposar el compliment d'una llei injusta o aquella llei que no sigui compatible amb la llei natural", per exemple: l'actuació dels nazis que van realitzar atrocitats permeses per la llei i pel dret positiu en vigor, la qual cosa no vol dir que hagin estat lleis justes, per contra eren violatorias dels drets fonamentals de les persones, la qual cosa en l'actualitat qualsevol militar, policia o fins als propis ciutadans han de resistir-se a l'acompliment d'una norma violatòria dels drets humans de les persones.

Dret natural i dret positiu

El Dret natural i dret positiu posseeix com semblança en què tots dos són conjunt de normes justes, reguladores de la conducta humana. Però tot i això, hi ha una diferència entre aquests dos sistemes:

• El Dret natural, són un conjunt de valors o principis que es troben en la naturalesa i consciència de l'home. Per la seva banda, el Dret positiu, són normes dictades per l'Estat amb l'objectiu de regular la conducta d'l'home en societat.El Dret natural és universal i etern. En canvi, el Dret positiu és temporal ja que aquest s'adapta als canvis de la societat, i regeix a una societat determinada.El Dret natural limita a el Dret Positiu, ja que paralitza a el Dret positiu en el cas de contradir-ho, per ser una llei injusta, i a el mateix temps l'orienta en la seva creació.

iusnaturalisme Clàssic

Molts van defensar el Iusnaturalisme, com és el cas de Plató en la seva creació de la República, després Aristòtil quan fa referència a la poderosa Justícia Natural, explicant que les lleis naturals no poden patir mutacions ja que la raó pot pervertir. També Ciceró ajuda a la formació de el Dret Romà el qual és fonamental per a la creació d'l'Estat de Dret.

En el Cristianisme Sant Tomàs d'Aquino explica que Déu ha establert una legislació eterna per al món natural i el món humà i això és el que es coneix com la llei natural.

iusnaturalisme Modern

Neix amb l'obra d'Hugo Grotius al segle XVII en plenes guerres Europees causades per la religió, en el qual intenta explicar que totes les nacions han de garantir la pau als ciutadans i habitants d'aquelles regions.

Al segle XIX, a Europa, l'Escola d'Història de el Dret busca llimar diferències amb el iuspositivismo i sosté que les tradicions històriques i el Dret Consuetudinari com a fonts de tot sistema jurídic han de regir els ordenaments jurídics, tenint com a gran autor d'aquests raonaments a Frederich Carl Von Savigny.

A la II Guerra Mundial es revifa la influència de l'Iusnaturalisme causa de el qüestionament de l'obediència dels ciutadans gràcies a l'iuspositivismo implementat pels Nazis, els qui van aconseguir dur a terme el genocidi més gran de la història de la humanitat, després de la caiguda d'aquests neix la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual cosa fa que el dret natural es converteixi o sigui recollit pel dret positiu.