Significat de filosofia medieval (què és, concepte i definició)

Què és Filosofia medieval:

La filosofia medieval és tot el conjunt de corrents de pensament i tractats filosòfics que es van desenvolupar des de la caiguda de l'Imperi romà (530 d. De C.) fins al Renaixement (segles XV i XVI).

La principal recerca de la filosofia medieval era la cohesió de les creences heretades de la filosofia clàssica amb els dogmes de l'cristianisme, tot i que també hi va haver aportacions molt importants de les creences jueves i islàmiques.

Temes de la filosofia medieval

A l'intentar conciliar diferents creences religioses amb la filosofia, va resultar natural que s'intentés buscar respostes a interrogants com la naturalesa de Déu, la relació entre la fe i la raó, així com la compatibilitat entre el lliure albir i l'omnisciència de la divinitat, entre altres temes, com la causalitat i els límits de el coneixement.

No obstant això, per a la filosofia medieval, va ser complex conciliar temes com l'encarnació o la naturalesa de la trinitat, que són la base de la teologia cristiana.

El problema dels universals

En la filosofia medieval, es va heretar una visió aristotèlica de el problema dels universals, a l'plantejar-se que els universals (l'abstracte, el món de les idees) existeix, però no separat del particular (el concret, les coses, els individus), la qual cosa també va ser conegut com "realisme moderat".

No obstant això, durant el període escolàstic, la resolució d'aquest problema va tornar a la palestra amb el nominalisme, que plantejava que els universals simplement no existien.

Existència de Déu

La major part de la filosofia medieval estava dedicada a demostrar l'existència de Déu com un ésser, entitat o veritat suprema. Per a això, es va recórrer a textos sagrats, a la lògica aristotèlica i a l'argument ontològic com a principals mètodes per trobar respostes.

lògica aristotèlica

Sent Aristòtil un defensor de la lògica com a mètode per aproximar-se a les ciències ia la filosofia, va ser molt natural per als filòsofs medievals plantejar la lògica aristotèlica clàssica com una via legítima per respondre a les inquietuds que l'època plantejava.

Segons aquest mètode, l'aprenentatge de certs conjunts de sil·logismes permetia connectar un subjecte i un objecte de manera correcta, per tant, seria una eina útil per generar coneixement.

Característiques de la filosofia medieval

La filosofia medieval va estar fortament marcada per plantejaments d'ordre diví. La Bíblia, llavors, es va convertir en la principal font de respostes a aquestes inquietuds. No obstant això, els llibres sagrats de l'Islam i el judaisme també van jugar un paper essencial en la interpretació de qüestions religioses.

Més que la generació de coneixement nou, la filosofia medieval es va encarregar de rescatar, reinterpretar i aplicar plantejaments filosòfics clàssics. El sorgiment de l'neoplatonisme, que planteja l'existència de l'Un o Déu sobre totes les coses, i la introducció de la lògica aristotèlica en les llavors naixents universitats, donen compte d'això.

Etapes de la filosofia medieval

Hi ha dos grans períodes de la filosofia medieval: la patrística i l'escolàstica.

patrística

Correspon a l'etapa primària en la qual es va articular la filosofia amb el dogma religiós, principalment cristià. Un dels més destacats representants d'aquest període va ser Sant Agustí, que va desenvolupar un corrent que avui dia es coneix com neoplatonisme, i que pot resumir-se com la reinterpretació de l'obra de Plató sota l'òptica cristiana.

escolàstica

En aquesta etapa, que abasta des del segle XI fins al XVI, s'intenta explicar la revelació cristiana a través de la raó. Sorgeix com a conseqüència de la creació de les primeres universitats i la necessitat d'aplicar el mètode científic aristotèlic per donar resposta a plantejaments religiosos o sobrenaturals.

Sant Tomàs d'Aquino va ser un dels principals exponents de l'etapa escolàstica a l'introduir la lògica aristotèlica en el pensament cristià.

Filosofia medieval i judaisme

El judaisme també es va ocupar de respondre qüestions fonamentals a la llum de la filosofia.

En aquest sentit, Maimònides es va ocupar d'integrar la lògica d'Aristòtil per demostrar que no existeix tal cosa com una separació entre la fe i la raó, ja que la fe té un origen diví i la raó se sustenta en el coneixement humà, que a seu torn deriva de Déu.

Filosofia medieval i Islam

En l'Islam, es van utilitzar tant el neoplatonisme com el pensament d'Aristòtil per donar resposta a inquietuds pròpies de la religió. L'arribada de la vila àrab i berber a la península Ibèrica va contribuir a enriquir la filosofia medieval gràcies a les traduccions de les seves obres a el llatí i hebreu. A el-Kindi i Averroes van ser alguns dels pensadors essencials de la filosofia islàmica medieval.

Principals autors de filosofia medieval

Aquests són alguns dels filòsofs els aportacions van ajudar a enriquir el llegat medieval.

Anselm de Canterbury (1033-1109)

Va ser un dels filòsofs més alineats amb el neoplatonisme. Considerava la filosofia com una branca auxiliar per entendre la fe, més que una àrea de coneixement en si mateixa. I la fe era, per tant, l'única veritat possible i la raó estava subordinada a ella.

A més, a Anselmo de Canterbury se li atribueix la creació de l ' "argument ontològic", que planteja l'existència de Déu com "aquell de què res més gran pot ser pensat". Si Déu existeix en el pla mental, també existeix en la realitat.

Tomàs d'Aquino (1225-1274)

Trencant amb la tradició agustiniana (i molt característica de la filosofia medieval en general) d'imposar la fe sobre la raó, Tomàs d'Aquino considerava que fe i raó constituïen dos camps de coneixement diferents. No obstant això, deixa lloc per a un espai comú en el qual la fe i la raó s'interrelacionen.

Guillem d'Ockham (1285-1349)

Va ser un pas més enllà que els seus predecessors, a l'defensar no només l'existència de la filosofia i de la teologia com dues àrees independents, sinó també a l'deslligar. Per Guillem d'Ockham, la raó és una facultat de l'home, mentre que la fe pertany a el camp de les revelacions divines, així que no només estan separades, sinó que són oposades.

Obres de la filosofia medieval

Aquests són alguns dels textos més destacats de la filosofia medieval, ja que van intentar respondre les majors interrogants d'aquest període, especialment les d'ordre religiós:

Proslogion (1078)

Escrita per Anselm de Canterbury, planteja l'existència de Déu a través de l'argument ontològic. És un resum de l' Monologion , la seva obra antecessora, en la qual va intentar demostrar l'existència de Déu a través de la raó.

La guia dels perplexos (1190)

Va ser escrita per Maimónides, qui argumenta que no existeix tal cosa com una divisió entre la fe i la raó, ja que ambdues provenen de la mateixa font: Déu. Encara que va ser escrita en àrab, les seves traduccions van permetre que l'obra es conegués ràpidament a Europa, convertint-se en una influència per filòsofs com Tomàs d'Aquino.

Suma teològica (1274)

És una de les obres més importants de la teologia i va ser una influència en el desenvolupament de la filosofia medieval. Allà, Tomàs d'Aquino respon diverses qüestions agrupades en categories: Déu, l'acte humà, virtuts teologals, encarnació de Crist, sagraments. L'obra conté altres interrogants que són respostes pels seus deixebles, ja que l'autor va morir abans d'acabar la seva obra.