Significat d'humilitat (què és, concepte i definició)

Què és Humilitat:

La humilitat és una virtut humana atribuïda a qui ha desenvolupat consciència de les seves pròpies limitacions i debilitats, i obra en conseqüència. La humilitat és un valor oposat a la supèrbia.

El significat d'humilitat es relaciona amb el seu origen etimològic. Com a tal, la paraula prové de el llatí Humilitas , que al seu torn prové de l'arrel humus , que vol dir 'terra'. Es desprenen, per tant, tres sentits:

• la humilitat com a valor, la humilitat com a origen socioeconòmic, la humilitat com a submissió.

Humilitat com a valor

La humilitat com a valor es refereix a una qualitat de la persona que es "s'abaixa" enfront dels altres, perquè reconeix la igual dignitat de cada ésser humà en tant que tots vénen "de la terra". Aquest últim sentit fa de la humilitat una actitud relacionada amb la virtut de la modèstia.

La humilitat pot ser una qualitat humana independent de la posició econòmica o social: una persona humil no pretén estar per sobre ni per sota de ningú, sinó que sap que tots són iguals, i tota existència té el mateix grau de dignitat.

D'allí que ser humil no impliqui deixar-se humiliar, ja que la humilitat no suposa una renúncia a la dignitat pròpia com a persones. Com s'aplica el valor de la humilitat en la vida quotidiana?

Per exemple, Reconèixer els errors davant els altres constitueix un acte d'humilitat. Una persona que actua amb humilitat no té complexos de superioritat ni té la necessitat de recordar constantment als altres els seus èxits i èxits; molt menys els fa servir per trepitjar a les persones del seu entorn.

Qui obra amb humilitat no es vanaglòria de les seves accions. Per contra, rebutja la ostentosidad, l'arrogància i l'orgull, i prefereix exercitar valors com la modèstia, la sobrietat i la mesura.

Característiques de la humilitat

En tant virtut, la humilitat reuneix una sèrie de característiques manifestes en el comportament. Algunes d'aquestes característiques són:

• Comprendre la igualtat i dignitat de tots els subjectes; Valorar el treball i l'esforç; Reconèixer encara relativitzar les virtuts pròpies; Reconèixer les pròpies limitacions; Expressar-se amb afabilitat; Actuar amb modèstia, senzillesa i mesura; Percebre les relacions socials des de l'horitzontalitat; Escoltar als altres i prendre en compte les seves opinions; Respectar genuïnament als altres.

Humilitat com a origen econòmic

La posició econòmica dels pobres i desfavorits (pobres de la terra) sol associar-se a la paraula humilitat. Una persona humil, en aquest sentit, és algú que prové d'una llar d'escassos recursos i sense més possibilitats de prosperar.

Per exemple, la frase "Joan té un origen humil" vol dir que la persona ha nascut en el si d'una família de pocs recursos econòmics.

Humilitat com submissió

En determinats contextos, la humilitat pot referir-se a l'actitud de qui se sotmet o rendeix a l'autoritat d'una instància superior.

Per exemple, en les religions, la submissió està associada a la por de Déu i la submissió a la seva voluntat.

En aquest sentit, comportar-se amb humilitat implica també evitar actituds de prepotència davant d'un cap o una autoritat policial i, més aviat, optar per l'acatament.

Humilitat en la Bíblia

Segons la doctrina cristiana, la humilitat és l'actitud virtuosa que s'ha d'observar davant Déu, davant la seva superioritat i perfecció, i en plena consciència que ha estat Ell qui ha concedit la gràcia de l'existència.

Així, en el cristianisme, humilitat implica reconèixer la pròpia petitesa davant el misteri de la vida, acceptar la igual dignitat de tots els éssers humans i sotmetre a la voluntat de Déu, apreciada com a bona, agradable i perfecta. En aquest sentit, la Bíblia aconsella:

"Revestiu d'humilitat cap als altres, perquè Déu resisteix als superbs i dóna gràcia als humils"
I Pere 5, 5.

La humilitat, doncs, crida a la consciència d'entendre que els éssers humans som tots iguals davant els ulls de Déu. De fet, el més gran exemple d'humilitat en la doctrina cristiana el constitueix la figura de Jesucrist. Referent a això diu la Bíblia:

"Hi hagi, doncs, en vosaltres, aquest sentir que hi va haver també en Jesucrist, qui, sent en forma de Déu, no va estimar la seva igualtat amb Déu com a cosa a què aferrar-se, sinó que es va despullar a si mateix, va prendre la condició d'esclau i es va fer semblant als homes. Més encara, trobant-se en la condició d'home, es va humiliar a si mateix, fent-se obedient fins a la mort, i mort de creu "
Filipencs 2, 5-8.

Vegeu també:

• Soberbia.Modestia.