Significat de memòria humana (què és, concepte i definició)

Què és Memòria humana:

La memòria humana és una funció cerebral que implica un complex procés de codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació, habilitat i experiència obtinguda en el passat.

Es tracta d'una funció bàsica, però de vital importància el cervell que sorgeix gràcies a les connexions sinàptiques que realitzen les neurones i que fan possible que l'ésser humà desenvolupi la capacitat de recordar.

De fet, encara que en la memòria s'emmagatzema informació bastant fiable, no es tracta d'un record totalment exacte d'allò que vivim. D'aquí que tinguem en moltes ocasions records distorsionats.

En aquest sentit, la memòria humana és una de les funcions cerebrals més estudiades causa de la seva importància. Els especialistes han establert que es tracta d'un procés que es desenvolupa en diverses parts de cervell i els seus estudis s'han desenvolupat des del segle XIX fins als nostres dies.

La memòria ens permet distingir allò que sabem, qui són les persones que ens envolten, com hem d'actuar o dur a terme certes tasques, ens permet ubicar-nos en el temps i espai, entre d'altres. Per tant, resulta de vital importància, ja que sense memòria els éssers humans no sabríem com actuar davant els diversos escenaris que se'ns presenten diàriament.

Fases de la memòria humana

A continuació es presenten les fases que constitueixen la memòria humana com una funció cerebral.

• Codificació: es tracta del procés i transformació contínua de la informació sensorial en codis verbals o codis visuals que reben un significat. La memòria humana només emmagatzema la informació que li resulta de major rellevància segons les experiències anteriors, d'allí que tant la concentració com l'atenció de l'individu influeixin en allò que la seva memòria codifica. Emmagatzematge: es refereix a l'acumulació i retenció de la informació que serà utilitzada a mesura que sigui necessari. L'emmagatzematge pot donar-se tant en el que es denomina com a memòria de curt termini, com en la memòria de llarg termini. Recuperació: és l'acció de recordar i que ens permet trobar la informació que ja va ser codificada (amb significat) i emmagatzemada, bé sigui per evocar o actualitzar-la.

Tipus de memòria humana

La memòria humana es classifica en tres diferents tipus que a continuació es presenten.

memòria sensorial

La memòria sensorial és aquella que es capta a través dels sentits, especialment a través dels sentits visual i auditiu. Aquest tipus de memòria es caracteritza per processar un gran nombre d'informació, però que és emmagatzemada per un breu temps. També pot ser transmesa a la memòria de curt o llarg termini.

La memòria sensorial es subdivideix en:

• Memòria icònica: registra i emmagatzema una gran quantitat d'estímuls visuals (imatges), però per curt temps fins que sigui categoritzat o reconegut allò que es va veure. Memòria ecoica: emmagatzema de manera temporal els estímuls auditius fins que el receptor els processa. Aquest tipus de memòria, per exemple, ens permet dur a terme converses.

Memòria a curt termini

La memòria a curt termini es caracteritza per tenir la capacitat de emmagatzemar informació, a partir de l'ambient en el qual s'interactua i per temps limitat.

En aquest sentit, la memòria humana pot retenir entre 6 o 7 ítems o elements durant un període de 30 o 40 segons, aproximadament, si no es repeteix la informació diverses vegades.

Per exemple, només podem memoritzar un número de telèfon per breu temps si no ho repetim més d'una vegada. Un altre exemple pot ser el tractar de recordar una sèrie d'elements que ens han mostrat ràpidament, dels quals s'obliden alguns a el passar pocs minuts, en especial els intermedis, ja que és més fàcil recordar els primers elements o els últims.

La memòria a curt termini es pot mantenir a l'repassar de manera constant i per un moment la nova informació, en cas contrari serà oblidada. Fins i tot, si es tracta d'un repàs prolongat de la informació, aquesta podrà transferir-se a la memòria de llarg termini.

memòria operativa

La memòria operativa o memòria de treball és un sistema de memòria a curt termini que ens permet emmagatzemar i utilitzar informacions que després podran ser aplicades en l'execució de certes tasques que precisin d'un tipus informació emmagatzemada en la memòria de llarg termini.

Aquesta memòria al seu torn està composta per altres subsistemes que són:

• Executiu central: és un sistema supervisor que ens permet fer ús de la informació que es té per tal d'establir metes, planificar o organitzar tasques amb una finalitat específica. Bucle fonològic: és un sistema de memòria que emmagatzema la informació verbal que rebem. Agendo visuoespacial: sistema de memòria limitat que emmagatzema la informació visual i espacial (imatges mentals).

Memòria a llarg termini

La memòria a llarg termini és aquella que té emmagatzemat tot el cúmul d'informació, experiències i records que hem codificat, retingut i recuperat al llarg de la nostra vida. És a dir, és la nostra memòria general sobre tot el que coneixem.

En la memòria de llarg termini es troben les habilitats desenvolupades, les estratègia aplicades per dur a terme diverses tasques, esdeveniments, imatges, entre d'altres.

La memòria a llarg termini es pot subdividir en:

• Memòria implícita o procedimental: es tracta d'allò que aprenem i que després apliquem de manera inconscient. Per exemple, una habilitat física com muntar bicicleta. Memòria explícita: es refereix a el coneixement que s'acumula a través de les experiències. Al seu torn se subdivideix en memòria episòdica (fets concrets) i memòria semàntica (paraules, dates, números).