Significat de qui escolta aduladors mai esperi un altre premi (què és, concepte i definició)

Què és Qui escolta aduladors mai esperi un altre premi:

"Qui escolta aduladors, mai esperi un altre premi" és una moralitat que adverteix sobre les conseqüències de confiar en aquells que s'acosten a nosaltres amb adulacions i afalacs, però que, en realitat, guarden fosques intencions.

La frase, com a tal, prové de la faula el "Guineu i el Corb" de Félix María Samaniego, i es basa en una faula de Isop.

Ha passat a adoptar com refrany que ensenya a desconfiar de adulacions, sobretot d'aquelles que es diuen de forma exagerada per a agradar l'ànim de la persona, mostrant que els que així s'acosten a nosaltres poden tenir intencions ocultes.

En aquest sentit, el refrany ens recorda que no ens podem deixar portar per les paraules o per satisfaccions superficials, sinó que hem d'estar atents al fet que podrien estar intentant arrabassar una cosa que hem conquerit amb mèrits.

D'allí que, també, tingui un ensenyament subjacent: que s'ha de treballar per aconseguir el que es vol, i no s'ha de renunciar als fruits del nostre esforç per satisfer a uns altres que no han treballat per merèixer-los. En síntesi, aconsella: quan et adulin és quan més has de cuidar el que tens.

Rondalla de la Guineu i el Corb

La faula de "La Guineu i el Corb" és autoria de Félix María Samaniego, tot i que es basa en una faula d'Isop. Aquesta història es fa servir, sobretot, amb fins instructius, per advertir els nens amb relació a les intencions fosques o desconegudes que puguin amagar-se darrere de les adulacions, així com per despertar-los cert instint de protecció davant dels que procedeixin d'aquesta manera. La rondalla diu així:

«En la branca d'un arbre, ben ufanós i content, amb un formatge al bec, hi havia el senyor Cuervo.

»De l'olor atret un Guineu molt mestre, li va dir aquestes paraules, o si fa no fa:

»-Tingui vostè bon dia, senyor corb, el meu amo; vagi que esteu donoso, mico, valent en extrem; jo no gasto llagoteries, i dic el que sento; que si al teu bella traça correspon el refilo, al costat de la deessa Ceres, sent testimoni el cel, que tu seràs el Fènix dels seus vasts imperis.

»A l'escoltar un discurs tan dolç i falaguer, de vanitat portat, va voler cantar el corb. Va obrir el seu negre bec, va deixar caure el formatge; el molt astut guineu, després d'haver-ho pres, li va dir:

»-Senyor babau, doncs, sense altre aliment quedeu amb lloances tan inflat i ple, digerid les llagoteries mentre jo com el formatge.

»Qui escolta aduladors, mai esperi un altre premi».

Veure també La cortesia no exclou el coratge.