Significat de virtuts teologals (què és, concepte i definició)

Què és Virtuts teologals:

En el cristianisme es diuen virtuts teologals a el conjunt de valors i actituds que faculten l'ésser humà per apropar-se a Déu i relacionar-s'hi. L'observança de les virtuts teologals anima a practicar les virtuts cardinals , per la qual cosa es complementen.

Això es fonamenta en la II carta de l'apòstol Pere: "Amb elles ens ha atorgat les promeses més grans i valuoses, perquè per elles participin de la naturalesa divina" (2 Pere 1, 4).

Des del punt de vista de la teologia cristiana, les virtuts teologals són inspirades en l'enteniment de l'ésser humà per l'Esperit Sant, el que li permet a les persones actuar com a "fills de Déu".

Les virtuts teologals van ser resumides per Sant Pau a la I carta als corintis: "En una paraula, ara hi ha tres coses: la fe, l' esperança i la caritat, però la més gran de totes és la caritat" (1 Corintis 13, 13).

Aquestes serien unes de les primeres formulacions teològiques de l'caràcter fundador i animador de les virtuts teologals en l'experiència cristiana.

fe

La fe és creure en Déu i confiar en la seva revelació. Això suposa, per tant, l'obertura espiritual necessària per poder reconèixer la manifestació de Déu en la vida quotidiana i en la comunitat de creients, és a dir, en l'Església.

El Catecisme de l'Església Catòlica defineix la fe com "la virtut teologal per la qual creiem en Déu i en tot el que Ell ens ha dit i revelat" (article 1814).

Com a acte de confiança en la veritat revelada, la fe anima a actuar concretament d'acord amb els principis espirituals inspirats per Déu i motiva professar obertament, és a dir, donar testimoni d'ella i difondre-la.

esperança

La fe infon l'esperança. L'esperança és l'espera confiante en el compliment d'un determinat horitzó que, en el cas de la teologia cristiana, es refereix a l'acompliment de les promeses de Jesús: el Regne del cel i la vida eterna, en funció de la qual cosa el cristià es condueix espiritualment.

El Catecisme de l'Església Catòlica sosté que l'esperança "correspon a l'anhel de felicitat posat per Déu en el cor de tot home" (article 1818).

L'esperança, animada per la fe, permet l'ésser humà comprometre amb els canvis necessaris per construir el Regne de Déu, així com trobar sentit a la feina, forces per enfrontar les dificultats i paciència per esperar.

caritat

La caritat (l'amor) és el centre de el cor cristià. En ella s'expressa plenament la fe i l'esperança i, per tant, ordena i articula totes les virtuts.

La caritat (amor) es defineix com la virtut que permet a les persones estimar Déu per sobre totes les coses i, en nom d'aquest vincle, estimar el proïsme com a si mateix. Els seus fruits són el goig, la pau i la misericòrdia.

Això correspon a l'manament fonamental que Jesús comunica als seus apòstols: "Els dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Així com jo us he estimat, us estimeu també vosaltres els uns als altres "(Joan 13, 34).

Per l'apòstol sant Pau, la caritat és la més important de les virtuts teològiques, tal com es deixa veure en el següent versicle: "Encara que repartís tots els meus béns per alimentar els pobres i lliurés el meu cos a les flames, però no estimés, no em serveix per a res "(1 Corintis 13, 3).

Vegeu també:

• Caridad.Misericordia.