Temps verbals: què són, quins són, maneres i exemples

Quins són els temps verbals?

Els temps verbals són models gramaticals de conjugació verbal que situen en el temps una acció o un estat. En la llengua castellana, els temps verbals es veuen afectats per l'aspecte i el mode.

El aspecte verbal o gramatical indica si l'acció és acabada o inacabada respecte a el moment de l'enunciació. S'expressa amb els termes perfecte (acció acabada), imperfecte (acció inacabada) i plusquamperfet (una acció anterior a una altra).

El mode verbal correspon a les diferents modalitats en què s'expressen els temps verbals. Es coneixen la manera indicativa, que indica accions concretes; el mode subjuntiu, que indica possibilitats, i l'imperatiu, representant ordres o instruccions. Aquest últim només es manifesta en un temps.

Hi ha diferents criteris de classificació dels temps verbals en la llengua castellana.

Segons la forma de el verb o la seva construcció sintàctica:

• Temps simples: aquells d'estructura o construcció simple, és a dir, que no necessiten verbs auxiliars per expressar l'acció. Per exemple: "Tu pots". Temps composts: són els que es formen amb l'ajuda de el verb auxiliar. L'estructura és: auxiliar + verb. Per exemple, " hauria anat si no fos per la pluja".

Segons el moment de l'enunciació:

• Temps absoluts: refereixen una acció relacionada directament amb el moment de l'enunciació. Entre ells hi ha el present, el pretèrit i el futur de la manera indicativa. Per exemple, "Aniré demà" Temps relatius: refereixen una acció relacionada amb un altre moment diferent de la enunciació. Entre ells hi ha el copretérito i pospretérito de la manera indicativa, i els temps de la manera subjuntiu. Per exemple, "Hauria arriscat més".

De la conjunció de les categories de temps, mode i aspecte, resulten els següents temps verbals:

	Mode indicatiu	Mode subjuntiu
temps simples	Present copretérito o pretèrit imperfecte Pretèrit o pretèrit perfecte simple Futur o Futur simple Pospretérito o condicional simple	Present Pretèrit o pretèrit imperfecte Futur simple o futur
tempos compostos	Futur antérieur o antepresente pretèrit plusquamperfet o antecopretérito pretèrit anterior o antepretérito	Futur antérieur o antepresente pretèrit plusquamperfet o antepretérito Futur compost o antefuturo

Vegeu també:

• Conjugacions verbales.Verbo.

Per exemple:

Com a exemple, anem a conjugar el verb regular estimar , pertanyent a el model de la primera conjugació.

MANERA INDICATIU Temps simples	present	Copretérito o Pretèrit imperfecte	Plus- o Pret. perfecte simple	Futur o Futur simple	Pospretérito o condicional simple
persona
Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Vosaltres Ells / Elles	amo mestresses estima estimem estimen estimeu estimen	estimava estimaves estimava estimàvem estimaven M'estimàveu estimaven	vaig estimar vas estimar estimar estimem van estimar vau estimar estimar	estimaré estimaràs estimarà estimarem estimaran estimareu estimaran	estimaria estimaries estimaria estimaríem estimarien amaríais estimarien

MANERA INDICATIU Temps compostos	Pret. perf. compost o antepresente	Plus- pluscuamperf. o antecopretérito	Plus- anterior o antepretérito
persona
Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Vosaltres Ells / Elles	he estimat has estimat ha estimat hem estimat han estimat heu estimat han estimat	havia estimat havies estimat havia estimat havíem estimat havien estimat havíeu estimat havien estimat	vaig haver estimat hauràs estimat haver estimat vam haver estimat haver estimat haureu estimat haver estimat

persona	Futur compost o antefuturo	Condicional compost o antepos- pretèrit
Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Vosaltres Ells / Elles	hauré estimat hauràs estimat haurà estimat haurem estimat hauran estimat haureu estimat hauran estimat	hauria estimat hauries estimat hauria estimat hauríem estimat haurien estimat hauríeu estimat haurien estimat

MANERA SUBJUNTIU Temps simples	present	Pret. imperfecte o pretèrit	Futur simple o futur
persona
Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Vosaltres Ells / Elles	estimi ames estimi estimem estimin estimeu estimin	estimés estimessis estimés estiméssim estimessin amarais estimessin	amare Amares amare estimarem Amaren estimareu Amaren

MANERA SUBJUNTIU Temps compostos	Pret. perf. comp. o antepresente	Pret. pluscuam- perfecte o antepretérito	Futur compost o antefuturo
persona
Jo Tu Ell / Ella Nosaltres Vosaltres Vosaltres Ells / Elles	hagi estimat hagis estimat hagi estimat hem avançat a estimar hagin estimat hàgiu estimat hagin estimat	hagués * estimat haguessis estimat hagués estimat haguéssim estimat haguessin estimat haguéssiu estimat haguessin estimat	hagués estimat haguessis estimat hagués estimat haguéssim estimat haguessin estimat haguéssiu estimat haguessin estimat

(*) També és correcte usar el verb auxiliar en la forma hagués / haguessis / hagués / haguéssim / haguessin / haguéssiu / haguessin.

MANERA IMPERATIU
afirmatiu	negatiu
estima (tu) estimi (vostè) estimem (nosaltres) estimin (vostès) estimeu (vosaltres) estimin (ells / elles)	No estimis No estimi No estimem No estimin No estimeu No estimin