Tragèdia grega: característiques, origen i autors

Què és la tragèdia grega?

La tragèdia grega és un gènere dramàtic creat en l'Antiga Grècia, els arguments giren entorn de la fatalitat de la destinació signat pels déus. En aquest sentit, neix de la mà de la mitologia clàssica.

D'acord amb la Poètica d'Aristòtil, la tragèdia grega es basa en dos principis de l'art dramàtic: la mimesi i la catarsi. La mimesi es refereix a imitació de la natura, en aquest cas, a la imitació d'una acció noble. La catarsi es refereix a una purificació personal.

Característiques

Màscares antigues per a la representació de la tragèdia grega.

Dins de les principals característiques de la tragèdia grega podem considerar aquelles que refereixen a la seva funció, estructura, personatges i temes.

funció dramàtica

La tragèdia grega pretén moure a la por i la compassió, elements fonamentals per aconseguir la catarsi. D'allí que el desenllaç sempre impliqui la caiguda de l'heroi.

temes

El tema central de la tragèdia grega és la fatalitat de la destinació, l'anunci desperta el conflicte en els personatges.

personatges

• Personatges individuals: solen ser personatges que gaudeixen de reconeixement social i, per tant, s'erigeixen com a models: herois, nobles o semidéus. Cor: sort de personatge col·lectiu que actua com a conductor i sancionador de el relat per mitjà de cants. Sol expressar el punt de vista de l'poeta.

estructura externa

Quan parlem d'estructura externa, ens referim a la forma en la qual s'organitza el discurs i es presenta a l'lector o espectador, és a dir, és la bastida visible. Per norma general, la tragèdia grega presenta l'estructura següent:

• Pròleg: explica els antecedents de l'argument. Parodos: és l'entrada de el cor que dóna inici a el desenvolupament de l'acció. Episodis: cada un dels passatges dramàtics on tenen lloc els diàlegs. Estásimos: es refereix pròpiament als cants de el cor, destinats a orientar la reflexió de l'audiència, bé mitjançant la sanció de les accions, o bé mitjançant l'explicació dels principis morals, polítics, filosòfics o religiosos de l'autor. Èxode: al·ludeix a la conclusió el conflicte, on té lloc el compliment de la sentència o càstig. En aquest el cor intervé amb un cant final.

estructura interna

L'estructura interna es refereix a l'ordre en què és concebut el relat a l'interior de la història, i que li confereix tensió dramàtica. Tal com és propi d'el concepte clàssic de narració, la tragèdia té un inici, un nus i un desenllaç.

• Inici: presentació de la situació. Nus: fets climàtics. Desenllaç, dividit en dues parts: peripècia, que és la caiguda en desgràcia de l'heroi, i la anagnòrisi, el moment en què el personatge pren consciència de la seva sort a través de la reflexió.

funció social

La tragèdia grega complia una important funció en l'antiguitat: d'una banda, representar les principals preocupacions de l'època; de l'altra, educar el poble en els valors que orientaven a la societat. És a dir, promoure l'ordre i el compliment de l'haver de.

Mode de representació

En temps de l'Antiga Grècia, les característiques de representació eren diferents a les actuals. Vegem.

• Les obres es representaven en un anfiteatro.Para la escenografia s'usaven dispositius mecànics com: el periaktoi o prisma giratori; el eccyclema , sort de plataforma rodant i el mechane , un mecanisme de politges que per donar entrada als dioses.Todos els actors eren hombres.El vestuari estava compost de quitó o túnica llarga; mantell curt de colors vius; sabates de sola anomenats coturno i oncos , un tocat per a ús de l'protagonista.Los personatges tenien assignades màscares acolorides, grans i expressives, el que permetien a un actor representar diversos personatges.

També et pot interessar:

• Catarsis.Tragedia.

origen

Es creu que la tragèdia va poder haver tingut el seu origen al segle VI aC És possible que estigués relacionat amb els rituals de sacrifici per a l'agricultura i la caça, en els quals es sacrificava un animal, normalment un boc.

En efecte, l'origen etimològic de la paraula tragèdia, préstec de el llatí tragoedia , sembla resultar de dos termes grecs: trágos , que significa 'boc', i ádein , que significa 'cantar'. D'allí vindria el seu ús com a cant o drama heroic.

Es pensa també que la tragèdia va poder tenir a veure amb el ditirambe, un tipus de composició poètica que s'executava en les festes en honor a el déu Dionís.

Autors i obres

Els principals representants de la tragèdia grega que es coneixen van ser Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Èsquil (ca. 525 - ca. 455 a. C.)

Èsquil és considerat el primer gran dramaturg grec. Va ser partícip de la victòria dels grecs contra els perses, per la qual cosa la seva obra Els perses , li va merèixer ràpidament la fama. Va escriure gairebé un centenar de tragèdies, però només han sobreviscut algunes poques. Entre elles podem comptar:

• Els perses Les suplicants Els set contra Tebes La trilogia Orestíada : Agamèmnon ; Les coéforas i Les euménides Prometeu encadenat

Sòfocles (496-406 a. C.)

Sòfocles va guanyar la fama després de vèncer com a dramaturg contra el seu predecessor, Èsquil. Va ser un autor prolífic, mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, amic proper de Pèricles. Avui, només queden de la seva obra set títols. A saber:

• Antígona Èdip Rei Electra Èdip en Colon Áyax Les Traquinias Filoctetes

Eurípides (ca. 484-406 a. C.)

Eurípides completa la tríada dels grans dramaturgs de la Grècia Clàssica. A diferència dels seus predecessors, no sempre va fixar la seva atenció en les figures mítiques, sinó que va donar lloc als drames pròpiament humans. Entre les seves obres podem referir les següents:

• Medea Les Troianes Andrómaca Orestes Les Bacants

Vegeu també:

• Literatura griega.Mitología grega.