Significat de bíblia (què és, concepte i definició)

Què és la Bíblia:

La Bíblia és una col·lecció o recopilació de llibres sagrats, que conté les històries, doctrines, codis i tradicions que orienten els cristians, amb base en la tradició jueva (Antic Testament) i l'anunci de l'Evangeli (Nou Testament).

Bíblia és un terme procedent de la paraula grega βιβλίον ( Biblion ), que significa rotllo, papir o llibre, i de l'expressió grega τὰ βιβλία τὰ ἅγια ( ta Bíblia ta Hagia ), que significa llibres sagrats.

Va ser escrita per uns 40 homes en un període aproximat dels 1600 anys. El primer llibre de la Bíblia és el Gènesi. Va ser escrit al voltant de l'any 1445 aC L'últim llibre és l'Apocalipsi, escrit al voltant de l'90-96 dC Originalment es va escriure en hebreu, arameu i grec.

La Santa Bíblia ( bíblia sacra en llatí) és el llibre més venut de tots els temps. Ha estat traduïda a més de 2500 idiomes, i està disponible en diferents versions segons les tradicions i les traduccions. Actualment està disponible també en format digital.

En sentit figurat, el terme també s'utilitza per referir-se a un llibre de summa importància i que conté tota la informació rellevant en una àrea determinada. Per exemple, La Bíblia de Java Script, La Bíblia de l'Administració d'Empreses, La Bíblia de l'Músic, La Bíblia de l'Futbol, etc.

Estructura de la bíblia

La Bíblia cristiana es divideix en dues parts principals: l'Antic i el Nou Testament. Testament ( Berith en hebreu) significa aliança, pacte o contracte. Cada un d'ells reuneix una col·lecció de textos sagrats. Coneguem alguns detalls essencials.

antic Testament

El Antic Testament ( Tanaj per als jueus i Septuaginta per als grecs) és considerat pels cristians com la història de la creació. Comprèn les històries relacionades amb la creació d'el món i els esdeveniments de el poble hebreu fins l'any 445 aC aproximadament.

Hi ha dues versions de l'Antic Testament, les quals circulaven indistintament en els temps de Jesús i els apòstols:

• Cànon Hebreu o Cànon Palestinense , escrit en hebreu, conformat per 39 llibres. Aquesta versió exclou els llibres anomenats deuterocanónicos. Cànon Alexandrí, Versió dels Setanta (LXX) o Bíblia septuaginta . Aquesta versió va ser escrita en grec. Conté el cànon hebreu i, a més, els llibres deuterocanónicos, anomenats apòcrifs per la tradició protestant, com ara Tobies, Judit, 1r i 2n llibre dels Macabeus, Saviesa, Eclesiàstic i Baruc.

Tots dos cànons difereixen en l'ordre, la repartició i els títols. Les Esglésies catòlica i ortodoxa reconeixen el cànon alexandrí o versió dels Setanta . Les Esglésies protestants o d'inspiració luterana usen el cànon hebreu o cànon palestinenc . Per la seva banda, l'església copta admet altres llibres com el llibre d'Enoc i el llibre dels Jubileus.

nou Testament

El Nou Testament conté 27 llibres. És considerat pels cristians com la història de la salvació. S'hi inclouen els evangelis, que representen la vida i els ensenyaments de Jesucrist. Aquests abasten els esdeveniments durant la seva vida, el seu missatge, la seva mort i la seva resurrecció.

A més, el Nou Testament conté la narració dels fets dels apòstols (que compta el naixement de l'Església primitiva), les cartes pastorals dels primers líders cristians i el llibre profètic de l'Apocalipsi.

Còpies i traduccions de la Bíblia

Abans de la invenció de la impremta, els llibres sagrats eren copiats manualment.

En el cas de el llibre sagrat jueu, que correspon a l' Antic Testament cristià, les còpies eren fetes per copistes hebreus denominats masoretas. Ells s'encarregaven de copiar les Escriptures hebrees entre els segles VI i X, i solien explicar les lletres per evitar errors.

En el món cristià, les traduccions i còpies de la Bíblia eren dutes a terme pels monjos en els monestirs, molts dels quals es van encarregar també d'incorporar-hi il·luminacions o il·lustracions de gran valor artístic.

Els monjos podien copiar en solitari o en grup sota el dictat d'un germà, el que accelerava la producció d'exemplars. Per això, no era d'estranyar que hi hagués alguns errors en el procés.

Hi ha diferents opinions pel que fa a la fiabilitat, conservació i integritat de la Bíblia pel fet que han passat molts anys des dels primers manuscrits, i també per possibles errors en les traduccions als diferents idiomes i opinions divergents en dogmes.

La primera traducció de la Bíblia a llengua vulgar, i també la primera versió impresa, va ser la Bíblia traduïda per Luter a l'alemany al segle XVI.

També l'arqueologia ha brindat descobriments interessants en relació a la conformació dels propis textos bíblics històrics.