Significat de cinisme (què és, concepte i definició)

Què és Cinisme:

La paraula cinisme pot ser sinònim de desvergonyiment, descaradura o insolència. També pot referir-se a una doctrina filosòfica de l'Antiga Grècia que sostenia que la virtut era l'únic camí possible a la felicitat, raó per la qual rebutjava les convencions socials i s'acollia a l'ascetisme.

El cinisme té, així, dos significats relativament distants, però associats, doncs certa percepció moderna de la doctrina filosòfica cínica, que caracteritzava els cínics com a persones que simplement menyspreen les convencions socials i certs valors com la fama, el poder o la riquesa, ha prevalgut fins al punt que ha assignat un nou significat a la paraula.

Així, el cínic, practicant d'una rigorosa disciplina que condueix a la virtut, va passar a ser entès com un individu que descreu de la sinceritat o de la bondat de les accions humanes. Per exemple: "No em parlis amb aquest cinisme".

D'allí, doncs, totes les valoracions negatives assimilades per la paraula cinisme: desvergonyiment al mentir o en la defensa i pràctica d'accions impúdiques o deshonestes. Per exemple: "El cinisme dels joves d'avui dia mereix l'atenció dels seus majors".

La paraula cinisme, com a tal, prové de el llatí cynismus , i aquesta al seu torn de el grec κυνισμός (kynismós), derivada de κύων (kyon), que significa 'gos', en al·lusió a la manera de viure dels filòsofs cínics.

Cinisme en filosofia

Com cinisme es denomina, en filosofia, la doctrina dels cínics, un grup de filòsofs que consideren que l'única preocupació de l'home ha de ser la virtut, ja que només a través d'aquesta es pot aconseguir la felicitat. L'escola cínica va ser fundada per Antístenes, deixeble de Sòcrates.

Els cínics menyspreaven totes les normes i les convencions socials; rebutjaven la fama, el poder o la riquesa, ja que sostenien que aquests valors, dictats per les convencions, no constituïen el camí virtuós.

El cínic cobria tot just seves necessitats bàsiques; descuidava la seva higiene i la seva vestimenta, es despullava o renegava dels béns i les riqueses, no tenia família i manteniment, i es dedicava a advertir, a cada dos per tres, la frivolitat i la corrupció de la societat en què vivia. El cínic, doncs, gaudia de gran llibertat.

Per Diògenes de Sinope, important filòsof cínic, els ideals de vida havien de ser l'autosuficiència ( autarkeia ), i l'apatia ( apatheia ).

El cinisme va ser una doctrina que va gaudir de cert apogeu, especialment durant l'ascensió de l'Imperi romà, al segle I. I, encara que la doctrina com a tal havia desaparegut per al segle V, el cristianisme primitiu, però, va adoptar moltes de les seves idees ascètiques.

Vegeu també:

• Ascentismo.50 defectes d'una persona: del que menys molest al més greu.