Significat d'educació (què és, concepte i definició)

Què és Educació:

En el seu sentit més ampli, per educació s'entén el procés pel qual es transmet el coneixement, els hàbits, els costums i els valors d'una societat a la següent generació.

Educació ve de el llatí educere que significa 'treure', 'extreure', i educare que significa 'formar', 'instruir'.

L'educació comprèn també l'assimilació i pràctica de les normes de cortesia, delicadesa i civisme. D'allí que en el llenguatge popular la pràctica d'aquests hàbits de socialització siguin qualificats com a signes d'una bona educació.

En el sentit tècnic, l'educació és el procés sistemàtic de desenvolupament de les facultats físiques, intel·lectuals i morals de l'ésser humà, per tal d'integrar-se millor en la societat o en el seu propi grup. És a dir, és un aprenentatge per viure.

Tipus d'educació

L'educació és un fenomen universal i complex de la vida social, indispensable per a la continuïtat de les cultures. Abasta diversitat d'experiències i modalitats, les quals podem resumir en tres tipus elementals: la educació informal, l' educació no formal i l' educació formal.

Aquests tres tipus són els més amplis, ja que dins d'ells es dóna tot l'univers de models educatius, sigui per sector, modalitat, àrea de coneixement, etc.

educació informal

És aquella que es rep mitjançant agents de la vida quotidiana. Per exemple, l'educació que s'imparteix a la família oa la comunitat, la qual implica la transmissió d'hàbits de socialització, normes, valors, tradicions, higiene, etc.

Educació no formal

Per educació no formal es comprenen totes aquelles iniciatives educatives sistemàtiques que no són conduents a títol, però que permeten la capacitació de les persones en diferents oficis o àrees de coneixement.

Pot abastar el conjunt d'acadèmies alternatives d'arts i oficis destinades a mer gaudi, a la millora personal o la capacitació laboral. Per exemple, formació en oficis com mecànica automotriu, electricitat, fusteria o obra; formació artesanal i artística, etc.

educació formal

L'educació formal es refereix a la formació sistemàtica i programàtica que s'imparteix en instituts i centres educatius, públics o privats, a nens, joves i / o adults, amb la intenció de desenvolupar aptituds (intel·lectuals, físiques, artístiques, motores, etc.) i actituds (responsabilitat, lideratge, companyerisme, prosocialitat, etc.) necessàries per al desenvolupament social.

Pel seu paper estratègic en la societat, l'educació formal és conduent a títol. Això vol dir que culmina amb l'emissió d'un certificat o diploma avalat per les autoritats competents, degudament reconegudes per l'Estat.

Tipus d'educació formal

L'educació formal abasta un ampli univers d'interessos i objectius d'acord a la faixa etària de la població, així com a les necessitats de desenvolupament presents en el context sociopolític. Es pot classificar de diverses maneres. Coneguem les més importants.

Tipus d'educació formal segons el nivell o grau d'instrucció

D'acord amb el nivell etari i l'objectiu de l'ensenyament, l'educació formal es classifica en:

educació preescolar

L'educació preescolar és aquella que s'imparteix en els primers anys de la infància, aproximadament entre els 0 als 6 anys. Correspon a l'etapa coneguda comunament com la llar d'infants o guarderia .

Durant aquesta etapa, els nens reben suport per al desenvolupament de la sociabilitat, de les competències motores i les de coordinació. Per exemple: seguir instruccions mitjançant el joc, delinear, pintar, modelar amb plastilina, retallar, etc.

educació primària

L'educació primària està orientada a l'ensenyament de la lecto-escriptura, és a dir, a l'procés d'alfabetització dels individus, així com a l'adquisició d'eines per a l'aprenentatge i la formació en valors. L'educació primera sol estar dirigida a nens entre els 7 i els 12 anys d'edat aproximadament. Correspon amb l'anomenada educació bàsica.

educació secundària

L'educació secundària està dirigida a l'obtenció de coneixements bàsics de cultura en humanitats (llengua, arts, història), ciències (matemàtica, física, química) i tecnologia, així com a la consolidació de la ciutadania i el desenvolupament de la responsabilitat.

Durant aquesta etapa, dirigida normalment a joves entre els 12 i els 18 anys d'edat (segons el país), els destinataris han de reforçar els seus hàbits d'estudi i treball en funció de la seva futura inserció en la societat.

educació superior

L'educació superior és aquella que s'imparteix a les universitats o institucions especialitzades amb reconeixement professional (per exemple, els conservatoris de música). Té dos propòsits bàsics fonamentals:

1. capacitar els subjectes per a l'exercici d'una determinada professió en un camp laboral especialitzat; formar intel·lectuals que s'encarreguin d'indagar, ordenar, sistematitzar, analitzar i divulgar informació valuosa per al desenvolupament de la societat en totes les àrees de coneixement. Això es diu treball de recerca.

L'educació superior es subdivideix en diferents nivells:

• Pregrau o llicenciatura: capacita els estudiants per al treball professional en una àrea de treball, és a dir, els professionalitza. Especialització: brinda als professionals espais per a l'especialització en en un aspecte de la disciplina. Mestratge: permet el professional consolidar els seus coneixements sobre l'àrea d'especialització per mitjà de la investigació. Doctorat: té com a propòsit aprofundir les competències per a la investigació i afavorir la formulació de coneixement original.

educació contínua

També coneguda com educació per extensió, formació contínua o educació al llarg de tota la vida, l'educació contínua ha entrat en vigència recentment i és una de les modalitats de l'educació formal.

L'educació contínua és una política que té per propòsit oferir cursos lliures per a la formació de qualsevol persona que hagi aconseguit el grau d'educació secundària o un altre superior, d'acord als seus interessos personals o laborals.

Es considera formal en tant que és oferta per universitats o, si no, per institucions avalades per universitats per mitjà d'acords de cooperació.

L'educació contínua abasta cursos amb diversos mètodes (teòrics o pràctics) i modalitats (presencials, semipresencials oa distància -en línia).

Després de l'aprovació de cada curs, les entitats participants ofereixen un certificat avalat per una universitat com a garantia d'excel·lència acadèmica. No obstant això, a l'estar oberts a tot públic, aquests certificats no són conduents a títol, és a dir, no són acreditables per convalidacions o revalidacions.

Aquells que solen ser conduents a títol són els anomenats cursos d'ampliació, orientats estrictament a professionals graduats. Aquests donen lloc a un diploma professional.

educació especial

Dins de l'educació formal ha una varietat coneguda com educació especial o educació diferencial. Està dirigida a el desenvolupament de les potencialitats socials, intel·lectuals, físiques i psicològiques de subjectes amb necessitats especials. Els programes d'educació especial o diferencial s'aboquen a grups amb les següents condicions:

• Subjectes amb excepcionalitats físiques:
  • discapacitat sensorial: visual o auditiva; discapacitat motora, malalties cròniques.
  Subjectes amb excepcionalitats intel·lectuals:
  • deficiències intel·lectuals; superdotats; trastorns de personalitat.
  Subjectes amb excepcionalitats socials:
  • Menors d'edat maltractats; Menors d'edat drogodependents; menors d'edat en risc social.

Tipus d'educació segons el sector

D'acord amb el sector que l'administra, l'educació pot ser pública o privada. En qualsevol d'aquests dos casos, l'educació haurà de correspondre a el projecte de societat emparat en el marc legal de l'Estat com a garant de la qualitat i conveniència social de el projecte educatiu.

educació pública

La educació pública és aquella impartida a través de les institucions d'Estat i sol tenir un caràcter formal. Per ser d'interès públic, el servei educatiu que imparteix l'Estat no té ànim de lucre, sinó que el seu propòsit és estratègic.

Pel que fa a la primària i secundària, l'Estat ha de proporcionar educació pública, gratuïta i obligatòria. Respecte de l'educació universitària, segons el país, l'Estat pot oferir universitats gratuïtes o, si no, universitats que requereixin una inversió significativament menor que les privades, per tal d'afavorir la capacitació i promoció dels sectors populars a el camp professional.

educació privada

La educació privada és aquella impartida en institucions particulars. Pot abastar tant iniciatives en l'ensenyament no formal i formal, així com diferents nivells d'aquesta última (educació bàsica, intermèdia o superior). Aquestes institucions tenen fins de lucre.

Tipus d'educació segons la modalitat

Per modalitat s'entén la manera en què és impartida l'educació, sigui que es tracti d'educació formal o no formal. Es resumeix en tres tipus essencials:

• Educació presencial: la que s'imparteix en una aula física en temps real. Educació a distància o educació en línia: antigament es referia a aquella que es feia mitjançant un sistema de tutoria per correu postal. Avui es refereix a l'educació que es practica en entorns virtuals d'aprenentatge. Educació semipresencial: aquella que combina l'educació presencial i l'educació a distància.

Tipus d'educació segons l'àrea de coneixements

L'educació també pot classificar-se segons l'àrea de coneixement a el qual es remet, ja sigui que estigui incorporada en l'educació formal o no. La llista pot ser tan extensa com àrees d'interès existeixen. Assenyalarem els següents casos:

• Educació física: és aquella que estimula el desenvolupament de les condicions corporals (resistència, flexibilitat, capacitat aeròbica, capacitat anaeròbica, velocitat, força muscular) mitjançant l'exercici físic sistemàtic. Per exemple: rutina d'exercicis (estirament, escalfament, abdominals, planxes, etc) o esports d'equip (voleibol, futbol, etc). Educació artística: és aquella orientada a l'apreciació artística o a el desenvolupament d'aptituds artístiques. Per exemple: la música, les arts plàstiques, la fotografia, l'actuació, etc. Educació religiosa: destinada a la formació i integració dels subjectes a l'univers de les creences, valors i normes d'una determinada religió. Per exemple: la catequesi en l'Església catòlica. Educació ciutadana: es dirigeix a la formació dels subjectes en el coneixement dels seus drets i deures en el context d'una determinada societat. Per exemple: cursos de ciutadania per a estrangers. Educació per al treball: és aquella destinada a la capacitació dels subjectes en un determinat ofici. Per exemple: fusteria, mecànica, obra, cuina, secretariat i mecanografia, etc. Educació ambiental: brinda formació en la cura de l'entorn i estimula el desenvolupament de models de prevenció i resguard de el patrimoni natural. Per exemple: cursos per a reciclatge i reutilització de deixalles sòlides.

Vegeu també:

• Educació física.Educación ambiental.

educació obligatòria

El terme educació obligatòria resulta d'el reconeixement a l' dret universal a l'educació primària i secundària, dret que l'Estat està en l'obligació de garantir. Es parla, per tant, d' educació pública, gratuïta i obligatòria.

En aquest sentit, l'Estat és responsable de crear i mantenir escoles públiques per a l'educació primària i secundària, de manera que les condicions econòmiques no privin el dret a l'educació formal, ja que d'ella depèn la integració dels individus en la societat i a l' mercat laboral.

El principi de l'educació obligatòria també imposa responsabilitat sobre els pares i representants en tant agents actius en la defensa de el dret a l'educació dels menors d'edat sota la seva cura.

Aquells representants que, tenint els mitjans i condicions, impedeixen l'educació formal dels infants i joves, estan subjectes a demandes legals.

Vegeu també:

• sistema educativoPedagogía

educació emocional

Actualment se sent parlar amb freqüència d'educació emocional. Es tracta d'un nou enfocament educatiu que acompanya els subjectes en el maneig de les seves habilitats emocionals per tal de facilitar el desenvolupament equilibrat de la seva persona en coherència amb les seves pròpies inquietuds. La matèria de l'educació emocional és, doncs, l'anomenada intel·ligència emocional.

Permet la canalització dels processos de por, enuig, ira, frustració, així com l'enfortiment de les emocions positives, a la recerca de l'benestar de l'subjecte amb si mateix i en relació amb el seu entorn.