Significat d'estètica (què és, concepte i definició)

Què és Estètica:

Estètica és la disciplina que estudia la naturalesa de la bellesa i la percepció de la mateixa per part dels individus, per la qual cosa es relaciona estretament amb l'art.

La paraula estètica deriva de el llatí modern aestheticus , i aquest de el grec aisthetikòs que significa "percepció o sensibilitat" a través dels sentits.

Estètica posseeix diferents accepcions segons el context on es faci servir, encara que totes giren al voltant de la percepció de la bellesa .

En contextos quotidians, s'usa per referir-se a l'aparença física d'una persona, d'una cosa o d'espai. Per exemple: "Posar l'escombriaire a la porta afecta l'estètica de la façana".

La paraula estètica pot referir-se també a la higiene ia la presentació personal. Per exemple: "Aquest nen ha obtingut A en estètica: sempre està pulcre i els seus treballs llueixen ordenats".

D'allí també que algunes vegades es digui estètica als centres d'embelliment que inclouen serveis com depilació, cura de la pell, massatges reductors, tractaments rejovenidors, etc.

Es parla de cirurgia estètica quan es realitza una intervenció quirúrgica el propòsit és millorar l'aspecte físic d'una persona.

Els principals valors estètics són: la bellesa, l'equilibri, l'harmonia, la tragèdia i la horribilidad.

Estètica, filosofia i art

En filosofia, estètica és la branca que estudia l'essència de la bellesa i de la percepció de la bellesa de l'art, és a dir, el gust. Com a camp d'estudi diferenciat, això és, com a disciplina, l'estètica va sorgir al segle XVIII, en el context de l'Iluminismo o Il·lustració.

Ja per a l'any 1735, el filòsof alemany Alexander Gottlieb Baumgarten (1714-1762) descrivia a l'estètica com "la ciència de la sensibilitat i de les relacions de l'art amb la bellesa" en el seu text Reflexions filosòfiques al voltant de l'poema .

El mateix faria el filòsof prussià Immanuel Kant (1724-1804) en la seva obra Crítica de l'judici , a l'assenyalar que l'estètica és "la branca de la filosofia que estudia i investiga l'origen de l'sentiment pur i la seva manifestació com a art".

No obstant això, la discussió sobre la naturalesa del bell és tan antiga com la filosofia i l'art. Per aquesta raó, ha estat tractada des de l'Antiga Grècia per autors com Plató i Aristòtil. Plató va teoritzar sobre la bellesa i l'art en obres com El banquet i La República. En ells, va introduir la noció de les arts com a imitació de la Idea (mimesi).

Aristòtil, que havia estat alumne de Plató, faria el propi en obres com Art poètica i Retòrica i Política , però deixaria de banda l'idealisme platònic per centrar-se en un enfocament material. Serà ell qui desenvolupi la idea de catarsi .

Aquests dos autors representen, així, els dos principals enfocaments d'anàlisi sobre la bellesa que s'han donat a Occident. A partir d'ells, altres autors ha discutit sobre el tema i les seves implicacions al llarg de la història.

Entre ells podem esmentar a Plotí, Sant Agustí, Sant Tomàs d'Aquino, Leonardo da Vinci, René Descartes, Joseph Addison, Shaftesbury, Francis Hutcheson, Edmund Burke, David Hume, Madame de Lambert, Diderot, Lessing, Voltaire, Wolff, Gottlieb Baumgarten, Inmanuel Kant, Friedrich Shlegel, Novalis, Hegel, entre altres.

Vegeu també:

• Catarsis.Arte.