Significat de mandala (què és, concepte i definició)

Què és Mandala:

Mandala és una estructura de dissenys concèntrics que representen la composició fractal o repetitiva de l'univers i de la naturalesa.

Mandala és una paraula d'origen sànscrit i vol dir 'cercle'; representa la unitat, l'harmonia i la infinitud de l'univers mitjançant l'equilibri dels elements visuals.

En espanyol, s'admet tant la versió més comuna amb pronunciació greu (mandala), com la pronunciació esdrúixola (mana-).

L'ús de patrons geomètrics repetitius és una característica dels mandales.

En les cultures orientals, d'on es tenen els primers registres de disseny i ús dels mandales, aquests tenen com a objectiu el cessament de el pensament i de la ment, aspirant arribar a un estat meditatiu.

Els hindús van ser els primers a utilitzar mandales com un instrument espiritual, tot i que s'han popularitzat a occident pels dissenys i usos atribuïts a el budisme. No obstant això, els mandales no han estat exclusius de l'orient o d'una religió en particular, ja que s'han trobat representacions geomètriques similars en altres cultures i amb diferents usos que van més enllà de l'espiritual.

Mandales en el budisme

En Tibet són conegudes els mandales de sorra, que són complexes representacions elaborades per monjos budistes tibetans com a exercici espiritual per aprendre lliçons sobre el desinterès i el fluir universal. Per fer-s'utilitza sorra o pedres triturades i acolorides de manera natural.

El disseny de l'mandala es divideix en quatre quadrants i un monjo està a càrrec de cadascú. Després de dies o setmanes de completar el disseny (omplint els espais amb la sorra acolorida), el mandala és destruït pels monjos per representar la finitud de totes les coses. La sorra és escombrada, guardada en un pot i llançada a un riu perquè torni a integrar-se a la natura, en el fluir continu de el cicle de la vida.

Vegeu també:

• Budismo.Ciclo de vida.

Mandales en el taoisme

Un altre exemple de mandala en la cultura oriental és el símbol yin i yang, on els extrems conflueixen en un cercle que representa la dualitat que existeix en tota la creació, segons els principis de l'taoisme.

El taijitu, nom de l'símbol yin i yang, és un tipus de mandala.

A l' yin se li atribueix el femení, la terra, la foscor i passivitat. Mentre que el yang representa el masculí, el cel, la llum i el actiu. Aquests dos forces fonamentals són complementàries i necessàries per mantenir l'equilibri en en l'univers.

Vegi també Yin yang .

Mandales en la cultura nativa americana

Els indígenes nadius de el nord d'Estats Units i el sud del Canadà van crear les 'rodes de sanació', o 'rodes medicinals'. El disseny d'aquests mandales contemplava un cercle central de pedra que estava connectat a un cercle més gran a través de ràdios o línies divisòries, fetes amb el mateix element.

A més, es tenien en compte els 4 punts cardinals (nord, sud, est i oest), un color, els elements (foc, aire, terra i aigua) i els seus animals i plantes sagrades. Es creu que a més de ser usades amb fins medicinals, aquestes rodes constituïen un lloc sagrat per rituals iniciàtics.

Els asteques, situats en el que avui és Mesoamérica, també usaven mandales. L'exemple més conegut està en el seu calendari, que obeeix als principis bàsics d'aquestes representacions, ja que parteix d'un cercle central a partir de el qual s'irradien altres figures de manera repetitiva.

Fragment d'un calendari asteca al Museu d'Amèrica, a Madrid (Espanya).

En aquests mandales, es representava la volta del cel, la creació de l'home i el camí que ha de ser recorregut durant la vida per arribar a la plenitud.

Mandales com a recurs terapèutic

El psicòleg i psiquiatra suís Carl Gustav Jung (1875-1961) va estudiar dissenys de mandales de diferents cultures durant 20 anys i va trobar característiques comunes: el fet que el disseny sempre part de el centre, està restringit per una figura geomètrica que sol ser un cercle o un polígon, i la resta de les figures poden ser reemplaçades per figures que se'ls s'assemblin, com flors o creus.

Per a ell, aquestes representacions eren una exteriorització de l'inconscient col·lectiu, l'expressió de la totalitat de l'ésser, i per tant, podien utilitzar-se com a recurs terapèutic per treballar aquells aspectes emocionals que es trobaven reprimits o no reconeguts.

Els mandales revelen informació sobre processos inconscients del seu autor, segons el psicòleg Car Gustav Jung.

Avui dia, s'ha estès l'ús de mandales com a tècnica terapèutica i antiestrès. Es pot posar en pràctica de diverses formes:

• Creació d'un mandala: la persona part d'unes directrius bàsiques i es disposa a dibuixar i pintar la seva mandala. L'ús de les formes geomètriques i els colors triats proporciona informació a l'terapeuta sobre certs estats emocionals. Pintar el mandala: a l'igual que el cas anterior, es presta atenció a l'ús dels colors utilitzats, però en aquest cas es parteix d'un disseny elaborat amb antelació. Visualitzar un mandala: se li proporciona a la persona un mandala ja elaborat i aquesta ha de observar durant alguns minuts, amb l'objectiu d'induir un estat de relaxació.

Qualsevol de les tècniques esmentades pot fer-se en solitari. De fet, en els últims anys, s'ha popularitzat l'ús de quaderns per crear o pintar mandales, el que dóna compte de la massificació d'aquest recurs com a eina antiestrès.