Significat de virtut (què és, concepte i definició)

Què és Virtut:

Com virtut s'anomena la qualitat humana de qui es caracteritza per obrar bé i correctament. Com a tal, és una qualitat moral considerada bona. Així mateix, pot referir-se a l'eficàcia de certes coses per produir determinats efectes.

La paraula virtut, com a tal, prové de el llatí virtus , virtutis , i es deriva de l'vocable llatí vir , que significa 'home', 'home', ja que es refereix a la qualitat de la valor, associada a la masculinitat en el pensament antic.

En aquest sentit, la virtut pot designar la força, el vigor o el valor que una persona presenta davant determinades situacions: "Tot i el que li ha passat, Magdalena ha demostrat la virtut de seguir sempre endavant". D'allí que també pugui parlar de virtut per referir-se a l'enteresa de caràcter d'algú.

La virtut, com a tal, es pot verificar en les persones amb integritat moral, disposades a conduir-se d'acord al que és just, al que, entès en un sentit moral, és correcte.

Per això, la virtut també és recognoscible en les accions virtuoses i en la manera recta de procedir. D'allí que, en el llenguatge quotidià, el terme virtut també s'empri per designar les qualitats d'una persona que obra bé.

D'altra banda, virtut també pot usar-se per referir-se a l'eficàcia de determinades coses per produir o causar efectes positius: "El brou de pollastre de la meva mare té la virtut d'aixecar a un mort", "l'àloe vera té impressionants virtuts curatives".

En plural, les virtuts són, segons la doctrina catòlica, els àngels portadors de la gràcia i el valor, la missió fonamental és donar compliment a les operacions divines a la Terra. Són també coneguts popularment amb el nom d'àngels de la guàrdia, i formen part de l'cinquè cor.

virtut moral

Com virtut moral s'anomena, de manera general, l'hàbit d'obrar bé. Com a tal, la virtut és una qualitat positiva, que al·ludeix a la perfecció en la conducta o en la manera de procedir, i, en aquest sentit, s'oposa a l'vici oa el defecte.

En la seva filosofia, Aristòtil considerava que la virtut es trobava a la moderació, és a dir, en l'equilibri entre els extrems de el defecte i l'excés. D'allí que les virtuts morals siguin relatives a el bé i estiguin sotmeses a les directrius de l'ètica.

virtuts cardinals

Les virtuts cardinals són la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança. Segons Plató, la justícia era la virtut més important de el sistema de les virtuts cardinals, doncs, segons ell, a partir de la comprensió d'aquesta, l'home podia accedir a les altres tres. Les virtuts cardinals, com a tal, es consideren la base essencial de les virtuts morals de l'home.

virtuts teologals

Segons la Bíblia, les virtuts teologals són la fe, l'esperança i la caritat. En aquest sentit, són virtuts que tenen com a objecte a Déu mateix. D'allí que sigui el mateix Creador qui les hagi infós en l'ànima dels homes.