Significat de mitjans de comunicació (què són, concepte i definició)

Què són Mitjans de comunicació:

Com a mitjans de comunicació es denominen tots aquells instruments, canals o formes de transmissió de la informació de què es valen els éssers humans per a realitzar el procés comunicatiu.

Els mitjans de comunicació són tan amplis que abasten des de l'escriptura fins a les tecnologies de la informació i comunicació de l'actualitat.

D'acord a el concepte d'un determinat mitjà de comunicació, els rols d'emissor i receptor poden intercanviar o no. És per això que els mitjans responen a l'almenys a dos grans paradigmes de la comunicació:

1) Comunicació unidireccional, en què només un dels subjectes actua com a emissor enfront d'un receptor.

2) Comunicació bidireccional o multidireccional, en la qual el receptor o els receptors es converteixen en emissors i viceversa.

Funció dels mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació té per funció principal transmetre un missatge, el qual va dirigit d'un emissor a un receptor.

A més, ells compleixen funcions més específiques com informar, persuadir, exposar idees, motivar la participació i entretenir. Tot dependrà de l'propòsit per al qual siguin empleats.

Tipus de mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació solen classificar-se de diferents maneres, però la forma més difosa de fer-ho respon a el tipus d'informació que transmeten: informació de interès públic o d' interès privat.

En aquest sentit, es pot fer una diferenciació bàsica entre els mitjans de comunicació interpersonals i els mitjans de comunicació social. Vegem.

Mitjans de comunicació d'interès personal

Els mitjans de comunicació interpersonal o d'interès personal serveixen per entaular comunicacions entre persones. Són aquells que permeten comunicar, dins de l'esfera del que privat, a dues o més persones. Per això, responen necessàriament a l'paradigma de comunicació bidireccional. Per exemple:

• Correu postal; Telègraf (clau morse); Telèfon (telèfons per polsos, telèfons per tons, telèfons mòbils i smartphones ); Correu electrònic; Xarxes de missatgeria instantània, entre d'altres.

Mitjans de comunicació d'interès públic

Els mitjans de comunicació d'interès públic, coneguts també com a mitjans de comunicació social o massiva ( mass media en anglès), tenen com a finalitat transmetre informació de caràcter públic a les masses. Normalment es regeixen pel paradigma de la comunicació unidireccional, encara que hi ha excepcions.

Els mitjans de comunicació social tenen un enorme poder per influir, orientar i formar l'opinió pública. D'allí que se li denomini també com el quart poder. Per aquesta raó, un dels principals objectius dels governs antidemocràtics és censurar els mitjans de comunicació independents i utilitzar-los en el seu propi profit.

Tipus de mitjans de comunicació social

Depenent de la plataforma i el format que utilitzen per comunicar, existeixen diferents tipus mitjans de comunicació social.

mitjans impresos

Com a mitjans de comunicació impresa de denominen totes aquelles publicacions impreses, com els diaris, les revistes, els fullets, etc., que s'empren com a mitjà material per a la transmissió de la informació. És el mitjà de comunicació més antic.

La seva era daurada abasta des del segle XIX fins a la primera meitat de segle XX. Actualment, segueix sent un mitjà que gaudeix de prestigi, però l'interès de el gran públic en ell ha anat decaient de mica en mica per migrar cap a altres mitjans com la ràdio, la televisió i les plataformes digitals.

Vegeu també:

• Prensa.Periodismo.

mitjans radiofònics

Els mitjans de comunicació radiofònica són aquells que es basen en l'ús d'ones de ràdio per a l'enviament de senyals sonors. En aquest sentit, l'abast de la ràdio és més gran que el de la premsa escrita.

Per escoltar les seves transmissions, n'hi ha prou de tenir un dispositiu receptor d'ones de ràdio. Alguns dels avantatges de la ràdio són la seva immediatesa, eficiència i els baixos costos de la seva producció. És un invent de segle XIX que encara està vigent i fa servir tant suports analògics com digitals.

cinema

Apareix a la fi de el segle XIX i és considerat un mitjà audiovisual. Si bé avui dia aquest mitjà s'orienta fonamentalment a la creació estètica i a l'entreteniment, en el passat, especialment en les primeres dècades de segle XX, va tenir un important paper com a mitjà de comunicació de masses. Les sales de cinema es van convertir en espais d'informació i propaganda immediata abans de l'aparició de la TV.

Una vegada que la TV va aparèixer a les llars, el cinema va poder abocar-se a la seva vocació específica: la creació de discursos audiovisuals amb fins estètics i culturals.

televisió

La televisió és el mitjà de comunicació social més popular de l'món. Forma part dels mitjans audiovisuals així com dels radioelèctrics, ja que empra tecnologia d'àudio i imatge per a la transmissió d'informació. El seu abast és enorme en termes de cobertura i de població amb accés. A més, la seva oferta de continguts és diversa i s'orienta a tot tipus de públics: educació, salut, opinió, entreteniment, ficció, informació, documentals, etc. La seva invenció data de el segle XX.

Mitjans complementaris o auxiliars

Es refereix a tots els mitjans que serveixen per a la transmissió de missatges a la col·lectivitat que compleixen funcions complementàries o auxiliars dels mitjans tradicionals. Per exemple: tanques publicitàries en exteriors, cartells, catàlegs de compra, calendaris gratuïts distribuïts per empreses, mostraris, circulars, volants, etc.

Mitjans digitals o hipermitjans

Els mitjans de comunicació digital són aquells que empren Internet per a la difusió de contingut i informacions. Van aparèixer a la fi de el segle XX, gràcies a el desenvolupament de la informàtica i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i des de llavors, han causat una revolució en la manera en què les persones consumeixen, produeixen i interactuen amb la informació.

L'Internet representa un gir en el paradigma de la comunicació unidireccional cap a un model multidireccional, perquè permet i necessita la participació activa de l'usuari. L'usuari no només determina les seves recerques, sinó que és generador de contingut.

A el mateix temps, Internet conté totes les possibilitats de mitjans de comunicació en un sol sistema: àudio, imatge, text, bases de dades, eines de treball, canals de comunicació interpersonal, etc. Amb Internet tenim accés a televisió, cinema, premsa, ràdio, telèfon i xarxes socials. Per això, molts especialistes no ho consideren un mitjà de comunicació, sinó un hipermedio.

Com a exemple podem esmentar:

• Motors de cerca com Google o Yahoo; Youtube; Spotify; iTunes; Netflix; SoundCloud, entre d'altres.

No obstant això, aquests mitjans encara es troben en expansió i el seu procés de democratització i accés a les masses encara està en progrés.

Les xarxes socials

Les xarxes socials formen part dels mitjans digitals. No obstant això, elles mereixen menció a part a causa de la seva complexitat, ja que estan presents en tots els suports, tant interpersonals com socials: telèfons intel·ligents, ordinadors, maneres d'interacció a la ràdio i la TV, etc.

Les xarxes socials abasten tot. Són canals que permeten la transmissió de missatgeria instantània i personalitzada, a el mateix temps que la producció i transmissió d'imatges, vídeo, àudio i textos en un context social ampli o massiu. Han revolucionat totalment la manera de concebre la comunicació a l'creuar totes les funcions dels seus predecessors i afegir un element fonamental: la producció de continguts per part de l'usuari.

Així, les xarxes socials o RRSS s'han convertit en espais per a la promoció de projectes, valors, idees, conceptes, símbols, creences, mercaderies i serveis dels més variats tipus, per mitjà de la connexió de persones reals a través d'un sistema xarxes basat en interessos comuns (història compartida, localització, activitats, nivell educatiu, creences, etc.).

Entre elles podem esmentar:

• Instagram; Google Plus; snapchat; Twitter; Facebook; Facebook Messenger; Tagged; WhatsApp; Skype; Line; MySpace; Telegram.

Mitjans de comunicació social alternatius

Es diu mitjans de comunicació alternatius o, simplement, mitjans alternatius, a tots els canals de comunicació i informació social de caràcter independent, és a dir, que no pertanyen ni a grans grups corporatius ni a l'estat o que no són controlats per aquests.

Aquest tipus de mitjans sol estar identificat amb una agenda pròpia o causa (denúncia social, medi ambient, espiritualitat, participació ciutadana, vida cultural de el sector, etc.). Pretenen crear espais per a la representació de necessitats, problemes, enfocaments i perspectives que normalment són invisibilitzats o obertament censurats pels grups empresarials o l'Estat en funció d'interessos de mercat o polítics.

Dins d'aquesta categoria poden trobar-se ràdios i televisions comunitària, podcast, pasquins, i tota classe de recursos electrònics com xarxes socials, pàgines web, blogs, fòrums, etc.